“Voleu que Unió Democràtica de Catalunya continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d’acord amb els següents criteris?
SOBIRANIA: Sense renunciar ni posar límits a l’aspiració de plena sobirania per a Catalunya.
DEMOCRÀCIA: Prenent totes i cadascuna de les decisions de forma netament democràtica, de manera que cadascuna d’elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania.
DIÀLEG: Gestionant el procés des del diàleg entre el govern de Catalunya i el de l’Estat. Un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la Unió Europea.
SEGURETAT JURÍDICA: Garantint en tot moment la seguretat jurídica, excloent tant una eventual Declaració Unilateral d’Independència com l’obertura d’un procés constituent al marge de la legalitat.
EUROPA: Descartant qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la Unió Europea.
COHESIÓ: Vetllant, en tot moment, per la cohesió social i territorial de la nostra nació”.
Aquest diumenge els militants d’Unió Democràtica prendran una decisió important. Han de respondre a la llarguíssima pregunta (vegeu el principi d’aquest article) escrita per Josep Antoni Duran Lleida amb la ploma i la tinta de Ramon Espadaler. La pregunta comença amb una ambigua frase a favor del “procés” (s’evita esmentar la independència o la confederació), acompanyada d’un reguitzell de condicions que, de fet, el que fan és distorsionar el sentit inicial de la qüestió.

Contra el que havien promès, Duran i Espadaler han redactat una pregunta que no solament no és clara, sinó que resulta tramposa. Provo de traduir-la aquí per tal que s’apreciï millor la maniobra. La pregunta podria resumir-se d’aquesta manera : “¿Estaria vostè disposat a acceptar una major sobirania de Catalunya si l’Estat espanyol ens la volgués concedir?”.

O, fins i tot, anant més enllà en la interpretació, d’una manera més descarnada, la pregunta podria formular-se de en els termes següents: ¿Dóna suport a Duran i Lleida per continuar posant pals a les rodes de la independència o vostè dóna suport al president Mas?

Naturalment, Artur Mas coneix els topants de l’enèsim desafiament de Duran Lleida i els seus adlàters a la cúpula d’Unió. També sap que, potser, el sí guanyarà en la consulta de diumenge, encara que sols sigui perquè Duran és un expert en utilitzar a favor seu les palanques i els avantatges que li atorga el control del partit de Carrasco i Formiguera.

Però no l’amoïna. Mas ha preferit defugir aquests dies la confrontació perquè sap dues coses. En primer lloc, que la carrera política de Duran aviat s’acabarà o adoptarà una forma molt menor. En segon lloc, i lligat a això, perquè el que importa de veritat és el que faran al setembre els votants de CiU els quals fins ara s’han sentit identificats amb Unió Democràtica. ¿Quants seguiran Duran i quants Mas?

El president de la Generalitat presentarà la seva candidatura per a les eleccions del 27-S, una candidatura en què els partits quedaran en segon terme, molt difuminats. En ella hi haurà gent convergent, gent provinent d’Unió i gent provinent d’altres formacions. I també moltes altres persones sense adscripció partidària i amb diversos perfils i orientacions polítiques. Persones rellevants i representatives de la nostra societat. Serà la llista del president o la “llista de país”. En aquesta llista Duran no hi té cabuda.

Potser Duran i Lleida aconseguirà quedar-se finalment amb les històriques i digníssimes sigles d’Unió Democràtica, però sense marge -a desgrat que alguns poders fàctics continuïn fent-li costat- per evitar el camí cap a la irrellevància després de tota una vida dedicada a la política.