Aquest diumenge, Artur Mas va participar en un acte que a penes ha sortit als mitjans de comunicació, però que trobo significatiu pel que hi va dir el president. Les paraules de Mas es van produir durant l’assemblea de la Unió Provincial d’Estanquers de Barcelona.

El primer missatge: el moviment sobiranista no va contra Espanya ni contra els ciutadans espanyols, sinó contra l’Estat.
El segon missatge: tampoc no va contra aquells que parlen castellà (ni contra aquells que se senten espanyols, afegeixo jo). “Això és una ximpleria i una bestialitat”.
El tercer missatge: Ningú no ha de tenir por (del dit ‘procés’ o de viure en una Catalunya independent).

Artur Mas s’estava encarant així, crec que valentament, al cor del que és l’estratègia d’aquells que volen impedir com sigui que els catalans decideixin el seu futur.

Són els que contínuament dibuixen una societat fracturada, dividida i amb famílies enfrontades, evocant sense vergonya el fantasma de la Guerra Civil. Són els que atemoreixen els que tenen el castellà com a primera llengua i/o se senten espanyols advertint-los de tota mena de discriminacions i sofrences futures. Són els mateixos que emparenten el moviment sobiranista amb el nazisme, amb els etarres o el jihadisme (tant fa) per tal de tenyir-lo d’odi a l’altre.

Mas va fer bé diumenge. El líder de CiU ha de continuar desmuntant un argumentari que, la seva vilesa a banda, el que pretén és justament provocar allò que anuncia amb fingit temor: divisió, enfrontament, por.

El president -i amb ell la resta de líders sobiranistes i els que no sent-ho vulguin jugar net- ha d’insistir en els tres missatges de diumenge. Hi ha d’insistir-hi molt, perquè, com saben molt bé els que la persegueixen, la fractura interna seria letal per a Catalunya.

I no sols ha d’insistir. Sinó que, crec, de cara a les eleccions de setembre Mas ha d’utilitzar més que mai abans, tant com consideri que convé fer-ho, el castellà en els seus actes. L’objectiu, reforçar amb fets, amb la seva actitud els tres missatges esmentats, que és imprescindible, im-pres-cin-di-ble, que arribin nítidament i fermament a tots els catalans, siguin quins siguin la seva llengua, origen o adhesió identitària.