S’ha debatut i votat al Congrés una proposició no de llei presentada pel PP “per manifestar la necessitat de no discriminar el consum dels productes de les empreses catalanes”. Un extraterrestre acabat d’aterrar potser ho interpretaria com una mostra de bona voluntat i un esforç d’acostament. Però només ell. Al nostre marcià apenes li caldrien uns minuts per llegir tota la proposició i comprendre que el PP no pot deixar de manifestar-se tal com és. Així, la proposició que pretesament vol dir als espanyols que deixin de fer boicot als productes catalans -el mateix boicot que el PP ha animat-, no s’està de justificar… aquest mateix boicot!
Segons el text del PP, el culpable és l’independentisme que, afegeix, sembra l’odi. El boicot és la “resposta social” a aquest odi que -contra tota evidència- va de Catalunya cap a Espanya. El PP tampoc no s’oblida de culpar directament les empreses catalanes, que no s’han arrenglerat amb prou esperit legionari amb el PP i no han combatut prou el sobiranisme. Així, s’afirma acusadorament que els consumidors espanyols veuen les empreses catalanes com a part del moviment independentista “mitjançant acció directa en determinats casos, i per omissió, en molts d’altres”. S’ho han ben merescut, en definitiva.
Que el PP, que no solament respira l’odi pels seus porus, sinó que ja fa molt va convertir-lo en un negoci electoral, acusi els catalans, independentistes o no, d’odiar els espanyols és d’un desvergonyiment galàctic. La immoralitat, a la qual tantes vegades hem assistit abans en la història, consistent a convertir la víctima en victimari, la víctima en assassí. Una immoralitat rendible continua sent una immoralitat, tal vegada una immoralitat pitjor.
El PP, com Ciutadans -partit nascut per combatre la catalanitat- i el PSOE, aquest últim en menor mesura, han promogut amb tanta intensitat l’odi als catalans que en algunes zones de l’Estat -País Valencià, Mallorca, Aragó- les seves dimensions són preocupants. A Andalusia i Extremadura ha estat incorporat com un element constituent de la identitat regional.
Ells, els grans partits i els grans mitjans de comunicació espanyols, sobretot, són els culpables d’enverinar la població a base d’una incessant pluja àcida.
A més de constituir una indecència, aquest odi fa impossible solucionar el xoc actual entre Catalunya i Espanya. En haver-los retratat durant anys amb cua i banyes, ara es faria molt costa amunt justificar davant el conjunt dels electors espanyols qualsevol diàleg o acord amb els catalans.
Suposant que volguessin buscar una sortida negociada, no podrien, perquè han fet emmalaltir la societat espanyola amb les seves mentides. El PP, com Ciutadans i, en potser en menor mesura, el PSOE, prefereixen continuar instal·lats en la immoralitat que desmentir la seva propaganda infecciosa.