Se sol menystenir des de les ciències socials la importància del que es coneix com el factor humà. Així, els moviments, passats, presents o futurs, s’intenten explicar atenent un ventall de grans forces, de grans causes, que són les que, en conjunció o en lluita entre elles, acaben modelant la realitat. Diferents corrents de pensament atorguen més importància o menys a algunes d’aquestes grans causes. L’exemple més clamorós, en aquest sentit, és el marxisme, que va voler predir el futur a partir de les condicions econòmiques. No endebades, del marxisme, amb les seves lleis sobre el funcionament de la història, se’n va dir “socialisme científic”. El problema ―i el que és absolutament meravellós― és que el futur no es pot preveure, i menys de manera científica. Malgrat això, els humans ho continuem provant constantment, no parem d’insistir-hi, elaborant unes projeccions que només de tant en tant s’aproximen al que finalment acaba passant.

Un dels elements més determinants i, com apuntàvem més amunt, menys estudiats, són les persones, les seves actuacions i reaccions concretes. A voltes ni tan sols es tracta d’un grup. Perquè hi ha ocasions en què una o dues persones ho capgiren tot. Aquesta és una de les lliçons que podem extreure de la Guerra d’Ucraïna. La invasió és la conseqüència no tant de grans causes ―que també, en part, sinó sobretot del caràcter i la personalitat d’un sol home: Vladímir Putin. Una guerra que, més que en cap altre lloc, s’ha anat covant, ha anat creixent, en la ment i en l’estómac d’un humà. Si qui manés a Rússia fos un altre, molt possiblement no s’hauria atacat Ucraïna. Quantes persones posades en el lloc de Putin haurien fet el mateix que ell? Una entre deu? Entre cent? Entre mil? Entre un milió? Que sigui Putin qui, en aquest moment històric, es troba al capdavant de Rússia ha resultat determinant. En el cas d’Ucraïna resulta que tampoc res no seria com està sent sense un altre home. L’antagonista de Putin: Volodímir Zelenski. Els ucraïnesos, homes, dones, adults, joves i vells, tothom, s’esforcen per salvar el seu país. Han decidit combatre contra els russos. Fins i tot molts que vivien fora del país han optat per tornar-hi i defensar-lo. El resultat ha estat una resistència que ni Putin ni ningú no havia imaginat.

Quan escric aquestes línies, homes, dones, adults, joves i vells continuen, incansables, resistint la invasió amb totes les seves forces. El resultat no és sols inesperat, sinó realment increïble. Ucraïna està aconseguint plantar cara al que és un dels exèrcits més poderosos del món. Com dèiem, res seria com és sense Zelenski. Quantes persones posades en el lloc de Zelenski haurien aconseguit el mateix que ell? Una entre deu? Entre cent? Entre mil? Entre un milió? Que sigui Zelenski qui, en aquest moment històric, es troba al capdavant d’Ucraïna ha resultat determinant.

Si l’existència d’un líder com Putin era estadísticament improbable, encara ho era més que topés amb algú com Zelenski. Si un ha condemnat Ucraïna, l’altre n’és el seu salvador o, almenys, qui haurà desbaratat els plans russos. Perquè sense el coratge i l’exemple del seu president, els homes, les dones, els adults, els joves i els vells ucraïnesos no combatrien amb tanta força i convicció. Molts, potser, haurien optat per marxar. Potser ningú no hauria tornat a Ucraïna per defensar el seu país. I és així com la història no ha canviat mercès a les grans forces a què se sol recórrer per intentar explicar el que ha succeït, el que succeeix i per provar de calcular el que succeirà. La història de Rússia, d’Ucraïna i, al cap i a la fi, també d’Europa, va començar a canviar el dia ―no sabem quants anys fa― en què Putin va decidir que en el futur, si les coses anaven d’una determinada manera, l’exèrcit de Rússia envairia Ucraïna.

I la història també va canviar de forma dràstica quan fa només unes setmanes, el president Volodímir Zelenski, 44 anys, excomediant i exactor, casat i amb dos fills, va decidir que, si l’exèrcit rus que s’acumulava a les fronteres d’Ucraïna finalment els envestia, ell no fugiria del país, ell no viatjaria fins a Polònia i s’hi refugiaria. Que ell es quedaria allí, lluitant amb totes les seves forces. Que ell es jugaria la vida en una partida perillosa i incerta.