Amb una aparent gran joia es va comunicar aquesta setmana el pacte entre Laura Borràs i Jordi Turull per dirigir la jove i inestable nau batejada en el seu moment com a Junts per Catalunya. Els que tenen més visió estratègica sobre què ha de ser aquest artefacte polític, que sens dubte els trobem en el bàndol de Turull, han volgut evitar unes primàries que enfrontessin l’una amb l’altre, a més que la presidenta del Parlament compta amb l’adhesió de bona part de les bases. Com es recordarà, Borràs, de verb fàcil i encès, va ser la presidenciable de JxCat en les darreres eleccions al Parlament, després de derrotar en unes primàries el conseller Damià Calvet de manera aclaparadora, això és, 2.954 vots a 799.

Un altre motiu per al pacte entre Borràs i Turull ha estat evitar un congrés de confrontació, congrés previst per al mes que ve. El partit és molt tendre i una lluita d’aquestes característiques podria resultar devastadora, tenint en compte, de més a més, que no sols Jordi Sànchez ha dit que deixa les seves responsabilitats com a secretari general, sinó que, damunt, també se n’anirà l’inventor i principal ganxo politicoelectoral del partit, Carles Puigdemont, en el que és, al meu entendre, una fugida com a mínim desassenyada. Aquest últim havia exercit una autoritat que anava molt més enllà del seu càrrec com a president de Junts. Aquesta autoritat del president Puigdemont actuava com la cola que es requereix per mantenir més o menys unides totes les peces del partit.

Hi ha influït en el pacte Borràs-Turull, per últim, i no menys important, la proximitat d’unes eleccions municipals, l’any vinent, en les quals Junts s’hi juga molt. Cap partit no pot aspirar a tot si no compta amb una presència important, tant en l’àmbit de partit com institucional, en el conjunt del país. Aquests dirigents i càrrecs ―la immensa majoria arrenglerats amb Turull― estan preocupats pel que pugui passar. (Recordem que alguns alcaldes i regidors no han volgut passar-se a Junts i aniran als comicis amb diferents fórmules i sota paraigües diversos). Per a aquestes eleccions, a més a més, Junts haurà de trobar candidat o candidata ni més ni menys que per a l’alcaldia de Barcelona, després de la sortida de la política, per raons personals, d’Elsa Artadi. Hauria de ser algú capaç de millorar els resultats obtinguts en les últimes municipals a la capital de Catalunya, uns esquifits cinc regidors.

Així, al final, Borràs, que en el regateig amb Turull a més d’amenaçar de provocar unes noves primàries, va arribar a brandar el seu càrrec com a presidenta del Parlament, ha aconseguit la presidència i, a més a més, la secretaria d’organització, absolutament clau en termes de poder intern.

El fet que Turull hagi acceptat ―empassant-se les exigències de Borràs i la seva troupe― a compartir la direcció de Junts amb Borràs no ajudarà a endreçar el partit. No en va la presidenta del Parlament ―que, per altra banda, està pendent d’un judici per corrupció durant la seva etapa a la Institució de les Lletres Catalanes― manté un discurs que continua pregonant el “tenim pressa” i fent passar la fantasia per davant dels fets. Pel que fa a la seva visió del que ha de ser un partit, el seu populisme la porta a apel·lar contínuament als militants, és a dir, com si volgués que Junts funcionés com un ineficaç i manipulable galimaties, és a dir, a la manera de la CUP.

De moment, Borràs ja s’ha pronunciat a favor de sotmetre a la militància tant el pacte amb ERC al Govern de la Generalitat ―govern del qual ella va rebutjar formar part― com el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona.

¿Pot evolucionar positivament un partit com Junts ―amb tantes sensibilitats diferents al seu interior― amb una cúpula com la que s’ha pactat, que té al capdavant gent tan diferent com Borràs i Turull? Francament, no ho tinc gens clar. Caldrà molt d’esforç per part de tothom i no unes quantes tones de sort. Cohesionar i donar un sentit a la diversitat interna de JxCat va resultar impossible per a Puigdemont i Sànchez. Sembla complicat pensar que Borràs i Turull aconseguiran el que els altres dos no van poder assolir.

Inclús, diguem-ho tot, es fa costerut pensar que es puguin entendre mínimament entre ells dos, que tenen caràcters i personalitats absolutament contraposats… Entre altres coses, hauran de consensuar, per exemple, un nou candidat a la Generalitat, si és que la justícia acaba inhabilitant Borràs abans dels comicis (Turull està complint la pena d’inhabilitació de dotze anys a la qual el va condemnar el Tribunal Suprem).