Malgrat que els atacs de l’ANC i l’ultimàtum de Junts per Catalunya han acabat situant ERC en una posició d’avantatge tàctic, la digestió de tot plegat per part de la cúpula republicana i de la seva militància no ha estat fàcil. Tampoc no ho ha estat assimilar la nova onada d’insults rebuts a través de les xarxes socials, especialment Twitter: traïdors, botiflers, mentiders…

Tant és així, que ERC va organitzar dimarts a Barcelona una mena d’exorcisme per espantar els dimonis i els mals esperits. Aquest exorcisme va tenir lloc als Jardinets de Gràcia, on els republicans es van reivindicar com els patriotes genuïns, i diguin els altres el que vulguin. La data va ser convenientment elegida, 20 de setembre, és a dir, exactament cinc anys després de l’entrada policial a la seu de la Conselleria d’Economia (i a altres locals de la Generalitat) i la detenció de més de vint persones.

Els protagonistes de l’acte als Jardinets de Gràcia —una mena de torna, de revenja de la Diada— van ser Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, dirigents republicans detinguts fa cinc anys, i, sobretot, Oriol Junqueras i Marta Rovira.

Les paraules del president i la secretària general tenien un objectiu clar: reclamar —apropiar-se?— l’autoria de l’1-O. Així, per exemple, Rovira va afirmar que la ràtzia del 20 de setembre de 2017 va ser en realitat un “atac brutal” a “la direcció i la logística” de l’1-O. Va explicar també que el que els aparells de l’Estat pretenien realment era fer impossible el referèndum. En sentir aquestes manifestacions de Rovira des de Suïssa, no vaig poder deixar de preguntar-me si afavoriran gaire els detinguts d’aleshores, que són ara a les portes del seu judici.

Junqueras, a continuació, i amb to rutinari, va desgranar els arguments vinculats a l’estratègia d’ERC: serem més forts si som més, i serem més dèbils si som menys. Eixamplar la base. No es va oblidar, però, de presumir també de les detencions del 20-S. “Si la policia va entrar a la seu d’Economia i va detenir-ne tota la cúpula, no va ser per casualitat”, va recalcar. Cal recordar que el titular d’Economia en aquells moments era Junqueras mateix, que ocupava ensems la vicepresidència del govern català.

En una crítica velada a Junts, Junqueras va estendre l’independentisme d’ERC des dels anys trenta fins avui, és a dir, va fer com si ERC sempre hagués estat exactament la mateixa i hagués tingut exactament el mateix ideari des dels temps de l’Avi Macià. Rovira, al seu torn, no va poder evitar llançar un dard a l’ANC, això és, a aquells “que ens volen donar lliçons”, a aquells “que es mobilitzen contra nosaltres”.

Finalment, va cridar a treballar per conquerir els grans ajuntaments de Catalunya en les eleccions del pròxim maig. Si fa cinc anys haguéssim tingut els grans ajuntaments, les coses ens haurien anat diferent, va comentar.

En definitiva, el que van venir a dir tant una com l’altre és que, diguin el que diguin, els independentistes de veritat són ells, i no els que els critiquen, ataquen i insulten. La prova?, que quan l’Estat va voler avortar el referèndum, el que va fer va ser llançar-se en tromba i específicament contra ERC, amb l’operació del 20 de setembre. Per què?, perquè ells —Esquerra— n’eren el motor, els que realment van impulsar l’1-O.

Va ser una missa, la de dimarts al vespre, de consum intern, una mena de sessió de coaching, un desfogament, un bàlsam i una vindicació per apujar la moral de, sobretot, dirigents orgànics i alguns militants particularment motivats.