El president Aragonès i ERC en general fan algunes coses bé, altres regular i algunes malament. Per exemple: resulta força incomprensible la manera diguem-ne tan pròpia que tenen els republicans de negociar els pressupostos. Una de les discussions que aquests dies remouen les aigües de la política catalana i espanyola és la presència anunciada d’Aragonès a la cimera hispanofrancesa del pròxim dia 19 a Barcelona, sumat al fet que ERC, juntament amb altres partits, entitats i associacions, es manifestarà aquell mateix dia en contra de la mateixa reunió. “No es pot ser a missa i repicant”, denuncien els amants de la lògica binària. “O blanc o negre”, repeteixen uns altres. “Això és fer la puta i la Ramoneta!”, s’escandalitzen encara uns tercers.
Si ens mirem la qüestió des de fora, de seguida convindrem que és natural que la cimera se celebri a Catalunya, ja que un assumpte transcendental de l’agenda és la canonada que ha de dur hidrogen entre Catalunya i França per sota el mar. En la mesura que és un projecte que afecta Catalunya no és un disbarat que la trobada tingui lloc aquí i no pas a Nantes o Mérida.
Però no vull defugir la polèmica. Penso, n’estic convençut, que la decisió dels republicans —que Aragonès sigui a la cimera, al MNAC, i el partit, amb Junqueras al capdavant, se sumi a la ‘mani’— és encertada. O, si ho prefereixen, la menys dolenta de les combinacions possibles.
Per què Aragonès hi ha de ser? Fàcil: perquè és el president de Catalunya. És a dir, perquè és a casa seva. Si això ens ho creiem, justament és ell l’últim que ha de fallar. Sí, ja sé que Aragonès altres vegades ha fet el contrari. És igual. Ara fa bé en no voler cedir el seu legítim espai, en no voler absentar-se. Si el que reclama el sobiranisme és justament que qui ha de decidir sobre Catalunya són els catalans, no té sentit que qui representa els catalans giri cua i s’amagui. En política, com en la física, l’espai que s’allibera és immediatament ocupat per un altre element. O, com deia Joan Fuster, la política o la fas o te la fan. Per si tot plegat fos poca cosa, convindria afegir que no participar en la cimera —participar tant com pugui— seria ni més ni menys que actuar absolutament condicionats pel discurs de Pedro Sánchez i el govern espanyol, que van repetint que el procés s’ha acabat i que l’independentisme ja no té -amb perdó- ni mitja hòstia.
Per què ERC ha d’anar a la manifestació? Fàcil: perquè —mentre no es demostri el contrari— és un partit sobiranista i independentista. Per tant, per deixar clar a Sánchez i a tothom —aquí, allà i acullà— que el moviment independentista no és mort encara que li cantin les absoltes. Per plantar cara. Per desmentir el discurs sanchista sobre el desinflament.
En aquest punt és quan algú sol aixecar el dit i denuncia: fer una cosa i l’altra és contradictori!, i afegeix: i això no es pot fer! Li diria, amb tot el respecte, que en la política les coses no solen ser senzilles. Menys encara per a aquelles forces, com és el cas de l’independentisme, que persegueixen canvis profunds, radicals.
Les qüestions polítiques no se solen resoldre triant entre pomes i peres, entre vaques i ovelles. És una mica més complicat. En conseqüència, sovint s’ha d’anar a missa i repicar, no s’ha de triar ni blanc ni negre, sinó gris (o blanc i negre junts), i s’ha de fer —sí— de puta i de Ramoneta. Anar a la cimera i anar a la manifestació és una resposta complexa, la millor, a una situació complexa. És la forma de no caure en qualsevol de les diferents trampes que hi ha parades. I és coherent si no perdem de vista que Aragonès i ERC tenen tres grans objectius: governar bé (que vol dir, entre altres coses, per a tots els catalans), treballar a favor de la independència i guanyar vots.
Dit això, i per acabar, estaria bé que, aquesta vegada, a la manifestació no hi hagués ni insults ni crits entre independentistes. Estaria bé, igualment, que l’independentisme sabés aprofitar l’oportunitat que Sánchez li brinda de mostrar unitat i convicció. En definitiva, provem tots plegats aquesta vegada, i com deia aquell, de no fer el ridícul.