Com que escric aquest article des del passat, no sé, ni puc saber, què succeirà avui davant del tribunal que ha de jutjar Laura Borràs. Desconec si s’hi aplegarà molta o poca gent per protestar. Estic segur, però, que moltes persones del que s’ha anomenat el ‘sector pragmàtic’ de Junts per Catalunya, els més vinculats —per trajectòria o idees— a Convergència Democràtica, no hi seran o, si hi són, hi seran perquè no els queda altre remei, perquè no poden escapolir-se’n.

Laura Borràs s’asseu avui al banc dels acusats per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. En concret, se l’acusa de fraccionar divuit contractes —amb un import total de més de 309.000 euros— i donar-los a dit a un amic seu. Els contractes eren per actualitzar el web de l’entitat. L’amic, Isaías Herrero, no deu ser avui tan amic, tota vegada que sembla que ha negociat un pacte per, a canvi d’una condemna simbòlica, confessar-ho tot i, per tant, carregar el mort a Borràs. A tots dos se’ls imputen delictes de prevaricació i falsedat documental. El fiscal demana per a l’exconsellera de Cultura sis anys de presó, vint-i-un d’inhabilitació i 144.000 euros de multa. No és poca cosa.

Fins a Borràs hi van arribar els Mossos d’Esquadra —no la Policia Nacional ni la Guàrdia Civil— a través del seu aleshores amic Herrero, a qui investigaven per tràfic de drogues i falsificació de moneda. Tot seguint Herrero —finalment condemnat a cinc anys de presó— els agents van topar amb Borràs i el suposat trossejament de contractes per afavorir-lo. La defensa de Borràs ha demanat l’anul·lació dels correus en què quedaria clara —segons els fragments que s’han publicat— la complicitat de Borràs i Herrero.

En la concentració d’avui hi participarà, si res no passa, el secretari general de Junts, Jordi Turull, que ha cridat tothom a participar-hi perquè, ha dit, assumint el discurs exculpatori de Borràs, que la causa contra ella no és altra cosa que “persecució política”. No puc parlar per ell, però penso que ho deu estar passant malament, atès que deu saber, com sap la gran majoria de ciutadans d’aquest país, que el judici a Borràs no forma part de l’onada repressiva de l’Estat contra l’independentisme. L’únic que es pot dir, en aquest sentit i a tot estirar, és que, tal vegada, si Borràs no fos qui és, el fiscal hauria demanat unes penes menors.

Deia que Turull ho deu estar passant malament perquè tot i ser conscient —suposo— que el judici contra Borràs no és polític, ell li dona suport i liderarà la concentració de protesta. Turull fa patir. Però hi ha qui diu que, si es troba en la situació compromesa que es troba, és només per culpa seva. Que si hagués fet el que havia de fer, ara no li caldria disfressar-se d’incondicional de Borràs. Li retreuen, també, entre altres coses, que no hagi aprofitat per tallar el cap de Dalmases —escuder de Borràs—, després de l’escàndol que aquest va protagonitzar en esbroncar, fora de si, una periodista de TV3. També dol, i molt, entre el sector pragmàtic, que Turull no fes campanya per continuar al govern de la Generalitat, i deixés que, entre el president Aragonès i els borrassistes, els empenyessin fins a la porta de sortida.

Sigui com sigui, que ningú pensi que la concentració de protesta contra la “persecució política” de Laura Borràs és una anècdota més. A partir d’avui, encara que siguin molts els representants del sector pragmàtic que s’absentin de l’acte, a Junts per Catalunya li serà encara més difícil evolucionar per convertir-se en un partit competitiu i poder algun dia tornar a governar. Li serà més complicat, en definitiva, transformar el seu discurs actual en el sentit que els més pragmàtics —i realistes— del partit voldrien. Mala peça al teler.