Han trigat més de 2.000 dies, però, finalment, PSOE i PP han arribat a un acord per desbloquejar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La solució és més evident del que en principi es podia pensar: dels vint vocals, deu seran persones prosocialistes i deu més propopulars. El mandat dels actuals membres del Poder Judicial feia cinc anys i mig que havia caducat. Resolt. A la resta de grups parlamentaris (Sumar, catalans, bascos, etcètera, que els bombin, que diria Xavier Trias). La renovació del CGPJ necessita el vot favorable de tres cinquenes parts dels diputats i de tres cinquenes parts dels senadors. Això, en la pràctica, dona al PP el poder per aturar qualsevol nomenament.
L’acord sobre el Poder Judicial es va signar a Brussel·les entre el socialista Félix Bolaños i el popular Esteban González Pons. La intermediació internacional va anar a càrrec, aquest cop, de la comissària Věra Jourová, que prèviament els havia avisat que o pactaven ara o no calia que tornessin. De fet, l’acord al qual van arribar és pràcticament calcat del que van estar a punt de subscriure la tardor del 2022, quan al darrer minut tot se’n va anar en orris. Com també va fracassar el primer intent, del 2018, quan es va filtrar —se’n recorden?— el whatsapp d’Ignacio Cosidó, del PP, que deia allò tan bonic de “controlar la sala segona del Suprem per la porta del darrere”.
Així que Bolaños i González Pons van agafar cadascun la llista dels seus jutges i juristes preferits i van pujar a l’avió en direcció a la ciutat belga. Un cop allà, ni tu ni jo, meitat per a un i meitat per a l’altre. Era, segurament, el moment. D’una banda, Brussel·les ho havia exigit. De l’altra, Pedro Sánchez havia amenaçat que o hi havia pacte aquest mes o tiraria pel dret reformant tot allò que calgués reformar (“el dia de la marmota s’ha acabat”) per desencallar el Poder Judicial. A Alberto Núñez Feijóo li anava bé aconseguir algun trumfo, ara que, suposo, per fi s’ha adonat que Sánchez està disposat a aguantar tant com calgui. Així, a més, s’afirma una mica, es fa una mica l’home, davant dels durs del PP, que volien continuar amb el bloqueig. Que la justícia, amb els nomenaments aturats, estigués a punt de gripar-se com un motor antic no és segur que els impressionés gaire, ni als socialistes ni als populars.
Com és sabut, el PP s’havia empescat mil i una excuses per evitar la renovació del CGPJ. La més recorrent era que cal canviar-ne la forma d’elecció dels membres. Els populars cantussejaven allò tan demagògic que diu que “els jutges els han d’elegir els jutges”. Mentrestant, el PSOE defensava un sistema com l’actual, que passa per l’aprovació de Congrés i Senat.
Després d’haver boicotejat la renovació del Poder Judicial —la Constitució dicta (article 122.3) que els vocals han d’estar-se només cinc anys al càrrec—, al PP, finalment, pactar no li ha sortit gens malament. D’una banda, ha col·locat deu fidels al CGPJ. De l’altra, ha aconseguit un acord —vague, això sí— amb els socialistes per tal de canviar la llei del Poder Judicial. Aquest canvi serà proposat —han acordat— pel CGPJ que s’acaben de repartir com a bons germans.
Queda per veure, doncs, quin serà finalment el desenllaç específic de la pel·lícula. Però, és clar, en el terreny judicial —dels que manen en aquest món—, el PP sempre juga amb avantatge. Com dèiem, quan es canviïn les regles del joc, si, com actualment, hi continua havent intervenció del Congrés i el Senat en l’elecció dels vocals del CGPJ, tot dependrà de qui hagi guanyat les darreres eleccions. En principi, doncs, el PSOE i el PP tenen les mateixes possibilitats de decantar les coses a favor seu. És a dir, passarà com fins ara. Atenció, però: si la nova llei dona prou joc als jutges per triar-se entre ells, aleshores sempre guanyarà el PP, atès que entre l’alta magistratura els partidaris del PP són immensament majoritaris.
Just després del pacte a Brussel·les, just després de repartir-se el CGPJ impúdicament tot col·locant-hi gent de confiança dels uns i dels altres, els dos grans partits sistèmics s’han felicitat joiosament, tot assegurant que es tracta d’una fita històrica per a “la independència de la justícia”, i que ara el CGPJ podrà treballar “amb plena legitimitat” i recuperar “el prestigi”. Brindem.