Potser tot plegat són manies meves. Ho dic perquè no disposo de dades comprovables, encara que sí la sensació, la sensació forta i clara, que centenars, milers, de catalans del gènere masculí es depilen i rasuren. No passa res: tothom pot fer amb els seus pèls el que li vingui de gust, només faltaria. El cas és que de fa un temps no paro de veure allà on no n’hi havia establiments que brinden als homes tota classe de tècniques per quedar fins com una seda oriental. Aquests centres talla-i-arrenca-pèls han aparegut com els xampinyons. A més, a les platges i les piscines topo amb força mascles que semblen nadons d’incubadora. Avui ja no són només determinats esportistes d’elit els que s’esporguen de dalt, de baix, del mig i dels costats. Sobretot entre els adolescents i més joves aquesta moda ha pres una popularitat notable, o almenys a mi m’ho sembla.

Fa no tant, o potser sí, va existir un feminisme partidari d’acabar amb els sostenidors i alliberar els pits i també el pèl. El pèl en cames i aixelles de la dona es transfigurava així en una mena d’estendard, de senyal d’identitat. Allò va tenir l’èxit que va tenir. No va arrelar, mai més ben dit. Caldrà veure el què amb la mania que ara els ha agafat als homes. Val a dir, però, que si allò de les feministes feia arrufar el nas als mascles, no estic segur que el nou home nadó no agradi les fèmines. Parlo especialment de les més jovenetes, no tant de les més fetes, les quals, per bé o per mal, ja compten amb el pèl de mascle. Si a l’home li fa gràcia i la demanda femenina és real -diria que entre els gais la demanda es troba ja prou consolidada- qui sap si d’aquí una generació o dues deixar que el pèl broti no s’haurà convertit en una intolerable mostra de desvergonyiment o de poca d’higiene. Podria ser ben bé. Ara, tinguem en compte una cosa: anar depiladet o rasuradet pel món dóna molta feina, si no és que es tira pel dret i s’adopta una fórmula radical i definitiva. Almenys la proposta del feminisme primitiu n’estalviava, de feina. Potser, com els deia en començar, tot són manies meves. O tal vegada això de matar el pèl m’agafa una mica massa gran…