Bolonya a peu d’obra

Desconeixem si es reproduiran els incidents –protestes, ocupacions, manifestacions– que, al·legant la reforma universitària coneguda amb el nom de procés de Bolonya, van protagonitzar l’any passat grups d’estudiants. Sigui com sigui, potser aquestes dates –en què albirem l’inici d’un nou curs– són bones per reprendre el fil de la qüestió i tornar-nos a ocupar de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

Els canvis en els quals la universitat s’està immergint duen el nom de la ciutat italiana perquè, ara fa poc més de deu anys, el 19 de juny de 1999, una colla d’Estats europeus hi van signar una declaració en què s’advocava per un ensenyament superior amb unes bases comunes i, com a segon objectiu, es cridava a la millora de la qualitat i l’enfortiment del vincle entre universitat i societat. La reunió no va ser l’única. Tenia precedents i va ser seguida d’altres trobades en què es van anar perfilant els canvis. Les modificacions sorgides de Bolonya funcionen en cascada i s’originen a diferents nivells: europeu, de les administracions corresponents de cada Estat i, finalment, les distintes universitats i centres. Aquesta distribució és un dels principals focus del confusionisme, present i previsiblement futur, que envolta l’assumpte, atès que, per exemple, algunes de les decisions que s’atribueixen a Europa són en realitat apostes que corresponen als Estats. A més, els diferents governs han aprofitat l’avinentesa per introduir mesures que no corresponen estrictament al procés de Bolonya.

Bolonya significa, sobretot, un sistema de crèdits comuns, el que permetrà una major mobilitat dels estudiants. També l’estructura de titulacions s’acosta, i quedarà dividida bàsicament en dos elements: grau i màster. La decisió espanyola d’atorgar quatre anys al grau i un al màster, que contrasta amb la d’altres Estats –tres i dos anys– és, al meu entendre, una decisió clarament discutible, però que, en canvi, a penes ha rebut crítiques per part dels estudiants revoltats, que, en canvi, han invertit força energies en denúncies mal orientades o sense fonament.

Com a professor i responsable d’un departament universitari, en concret a la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), m’he vist i em veig implicat en l’aplicació de Bolonya. Des d’aquesta perspectiva diguem-ne a peu d’obra, voldria ressaltar alguns aspectes del procés –que cal veure com una oportunitat que a la universitat catalana li interessa aprofitar al màxim– que sí que em semblen rellevants, almenys en el terreny pràctic. Bolonya, almenys la Bolonya espanyola i catalana, vol afavorir un salt endavant quant a la qualitat de l’ensenyament. Això és, pretén situar l’estudiant més en el centre del model, el que significa superar determinades maneres de fer. Per dir-ho gràficament, Bolonya va en contra de les classes magistrals en què el professor dicta, amb gràcia o sense, els continguts d’una assignatura –sempre els mateixos– per al cap d’uns mesos posar un examen, prova que pot convertir-se en l’únic contacte presencial que han tingut amb l’assignatura aquells d’entre les desenes i desenes de matriculats que decideixen presentar-s’hi. Bolonya aposta pel treball continuat –bona part del qual de caire pràctic– i un seguiment tan personalitzat com es pugui de l’alumne per part del professor, coses, totes dues, que l’establiment de grups de classe més reduïts ha de facilitar.

Aquest darrer aspecte no és sobrer, ja que multiplica la necessitat d’espais –més grups de menys estudiants– i fa augmentar la complexitat de la gestió del professorat. Als responsables universitaris els obligarà, a més, a garantir l’operativitat dels canvis i a redistribuir els recursos, en un context on els sistemes de qualitat agafaran un relleu més pronunciat. Si les seves universitats volen anar a fons i no limitar-se a aplicar un vernís superficial, Bolonya als estudiants els suposarà més esforç, però també als professors, als quals el procés en què estem ficats els obligarà a renovar mètodes, repensar continguts, redissenyar les formes d’avaluació i ser més flexibles quant a dedicacions i horaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>