Encapçala aquest text el títol ‘La meva aposta’. Es refereix al que crec que passarà, al que calculo que és més probable que succeeixi arran de les eleccions del 26-J a Espanya. No pas al que voldria, ni tan sols al que m’agradaria.

PSOE: Comencem pel PSOE, l’actor que afronta a priori una situació més complicada. És així tant per al seu presidenciable, Pedro Sánchez, com per al partit. Si no aconsegueix retenir la segona plaça, aquesta situació esdevindrà encara pitjor. És previsible, tota vegada que una nova repetició electoral sembla impossible, que el PSOE es veurà abocat a un pacte amb el PP, amb Ciudadanos com a complement, o no. Un pacte d’aquesta naturalesa reduirà el PSOE a molt menys del que és. El que exigirà Sánchez, suposo, a canvi del seu sacrifici i el del PSOE, és el cap de Mariano Rajoy. Veurem si ho aconseguirà. Quant al cap de Sánchez, és possible que també acabi sobre la safata, bé com a part de l’acord amb el PP, bé després a mans dels seus correligionaris.

PP: Tot apunta que tornarà a guanyar, a pesar del que ha ocorregut a Espanya en els darrers anys. El seu suport decisiu ha de venir del PSOE. Els poders de tota mena pressionen intensament perquè aquest pacte esdevingui una realitat. Veurem què passarà si el preu és el cap de Rajoy. Si Rajoy resistirà o l’acabaran enretirant. En tot cas, encara que Rajoy se’n surti, venen temps d’agitació interna al PP. Agitació promoguda pel nucli aznarista i, no és descartable, per d’altres grups que vegin Rajoy més com una amoïnosa pedra a la sabata que com un trumfo.

Unidos Podemos: El gran beneficiari d’aquest pacte seria la coalició Podemos-IU que s’erigirà en el gran grup d’oposició i que podria substituir ràpidament el PSOE. L’entesa entre PP i PSOE suposarà continuar amb el bloqueig pel que fa a Catalunya, encara que, potser, per influència dels socialistes, amb un grau menys de bel·ligerància i animadversió explícita. A més, gràcies al seu programa d’esquerra suposadament alternativa i el manteniment de la promesa de referèndum, aquesta opció, que compta amb Colau i el colauisme, es reforçarà a Catalunya, el que debilitarà l’independentisme.

Avui sembla molt complicat una aliança d’Unidos Podemos amb el PSOE. Tanmateix, una aliança d’aquesta naturalesa tindria, entre d’altres, la virtut de posar a prova el compromís de Pablo Iglesias amb el referèndum a Catalunya. Aquesta prova del cotó és necessària -pràcticament vital- perquè molts ciutadans catalans faran confiança a Iglesias el 26-J i, si es donen les circumstàncies descrites fa un moment -pacte PP-PSOE-, també a ell i els seus aliats després.