Fa uns dies Francesc Homs va ser entrevistat a Catalunya Ràdio. De les seves paraules entorn la situació espanyola algú va interpretar que potser el Partit Demòcrata podria facilitar la investidura de Pedro Sánchez. De seguida es va produir una gran polseguera. De seguida van sortir altres membres del seu partit a dir que, si no hi ha referèndum, res de res. Ni aigua. Entesos.

Desconec si la meva opinió, que de seguida diré, coincideix amb la d’Homs o no. No és una opinió original -n’hi ha hagut altres que l’han expressada abans, com ara el blogaire Francesc Abad, segurament millor de com jo ho faré-, però sí que ha resultat molt minoritària. Pràcticament exòtica.

El que jo crec és que l’independentisme català, això és, ERC i els demòcrates, haurien de fer possible la investidura de Sánchez si aquest arribés a un acord amb Podemos i PNB. Això serà complicat, no se m’escapa, i més després de les eleccions a Galícia i Euskadi i de com n’està de malament i de revolucionat el PSOE per dins.

Però, ja dic, els independentistes, si poden, si l’ocasió se’ls presentés, han de contribuir al relleu al govern espanyol. I ho han de fer a canvi de res. Sense negociar res. I no sols perquè Sánchez, avui, no vol ni pot arribar a acords amb els independentistes, sinó voluntàriament. Volgudament. Amb plena llibertat.

L’independentisme no assumeix així, tampoc, cap compromís. L’endemà de la votació continua exactament on era. Actuant amb convicció i fermesa, tan bé com sàpiga, en defensa dels seus objectius.

En aquesta operació no hi veig altra cosa que avantatges. Moltes més que propiciar que el PP continuï manant mentre els independentismes, això sí, es colpegen el pit tot repetint, pudorosos: o tot o res.

Els avantatges són molts. Des de dur a terme un acte de justícia i dignitat com és descavalcar Rajoy i el PP, fins a llançar un missatge positiu a Europa (avui molt preocupada pel bloqueig d’una Espanya en ple desprestigi), tot passant, entre d’altres, per generar un dilema a l’esquerra no independentista.