Lletjor

Si vostè és dels que, en visitar una exposició recomanada, li sembla que el que hi veu no produeix cap efecte estètic positiu i tampoc no té cap mèrit, si vostè és dels que en veure segons quins edificis de segons quins arquitectes pensa que, a més de lleig, allò sembla dissenyat expressament per torturar els idiotes que hi van a viure, doncs a vostè li convé llegir La palabra pintada & ¿Quién teme al Bauhaus feroz?, volum que aplega dos cèlebres textos –el primer, sobre pintura, data del 1975 i, el segon, sobre arquitectura, del 1981– del genial Tom Wolfe.

Complexos

Dic que li convé llegir el llibre, reeditat enguany en espanyol per Anagrama, perquè en acabar-lo se sentirà molt millor. Se sentirà reconfortat. S’adonarà que algunes de les seves sospites eren totalment encertades i s’alliberarà d’aquells complexos que el feien callar, que el feien dissimular. També descobrirà que els gremis de l’art i de l’arquitectura poden ser tan mediocres i miserables, o més, com qualsevol altre.

Teoria

Durant molt de temps qui era pintor o arquitecte i no estava emparat per una teoria, per tota una fraseologia apta només per a iniciats, tenia ben poques possibilitats de ser considerat selecte o realment modern. Quan per apreciar una obra pictòrica o bé arquitectònica cal submergir-se en una abundosa i sovint indesxifrable teoria que ens ajudi a entendre-la, el millor que es pot fer, amic lector, és posar-se en guàrdia. Segurament el volen engalipar.