Joaquim Torra i Pla, Quim Torra, el nou president de la Generalitat, ha arribat precedit d’una aspra polèmica per unes piulades a Twitter i uns articles del passat on menysprea els espanyols genèricament. Són unes manifestacions que una immensíssima majoria dels catalans -entre els quals m’hi incloc- no comparteix en absolut i rebutja. Li han caigut al damunt, i endevino que li continuaran caient, un allau de desqualificacions i insults: xenòfob, racista, supremacista, etcètera.
Els que fa molt temps que estan llançant aquests epítets contra el nacionalisme català, el soberanisme i l’independentista han vist ara com s’obria davant seu un oceà d’oportunitats. Les piulades i els textos de Torra no sols han servit i serviran per desqualificar-lo a ell, sinó, ensems, a tots els partidaris del referèndum i la independència. Les relliscades passades del nou president són i seran exhibides una i altra vegada com la prova irrefutable, la prova definitiva, del fons xenòfob, racista i supremacista d’un moviment que -com qualsevol persona honesta sap- és caracteritza justament pel contrari, això és: el respecte a l’altre i la voluntat d’harmonitzar cohesió i diversitat.
Naturalment, a l’espanyolisme radical que el nacionalisme català o el catalanisme no tingui res a veure amb allò de què l’acusa tant li és. L’important és vèncer. Encara que sigui mentint. Tot s’hi val. Ho han demostrat molts cops en el passat recent. No ens ha d’estranyar.
El president Torra s’ha disculpat reiteradament i públicament per les seves desafortunades expressions. Com era d’esperar, però, això no ha servit per a res. Les piulades i els textos ja han començat a ser utilitzats a dojo contra el moviment independentista. I ho continuaran sent. No deixaran anar la presa. Serviran per intentar convertir davant els altres països -d’Europa i de fora- i l’opinió pública internacional aquest moviment cívic, pacífic i democràtic en quelcom mogut pels pitjors instints.
Es faran servir també per acabar de solidificar la mentida davant la societat espanyola, per fer-li creure que, efectivament, la causa de Catalunya és una causa totalitària. I igualment, i potser això és el pitjor, per redoblar l’esforç adreçat a dividir Catalunya, per enfrontar els que se senten més espanyols amb els que se senten més catalans.
No imagineu com em dol dir-ho: aquest assumpte farà molt de mal.
Però, un cop investit Torra i amb els enemics del sobiranisme disposats a empastifar-ho tot de racisme, xenofòbia i supremacisme, què es pot fer?
Primer de tot, si és possible, no caure en el desconcert ni el pessimisme. Mantenir la calma.
Segon, treballar molt i molt bé per contrarestar la mentida a tot arreu, en tots els fronts, on sigui.
Aquest ‘treballar molt i molt bé’ inclou tothom, però especialment el govern de la Generalitat, l’acció del qual ha de mostrar, ha de fer palès, que és el de tots i cadascun dels catalans, pensin com pensin. Que actua, cada dia, pensant en el benestar de tothom, del primer a l’últim. I que el futur per al qual treballa és un futur pensat per a tots, votem el que votem i hàgim nascut més enllà o més ençà.