Hi ha gent contrària a la independència que ha celebrat aparatosament l’aparició del llibre de Francesc-Marc Álvaro Assaig general d’una revolta (Proa en català i Galaxia Gutemberg en castellà). “Ho veieu?”, repeteixen farisaicament. “Nosaltres ja ho dèiem”. I proven d’instrumentalitzar el que s’hi diu per provar d’avalar les seves posicions.
Però no sols arriben veus d’aquesta banda. També se n’aixequen entre els independentistes, cosa que resulta de llarg més inquietant. Alguns s’han pres molt malament les crítiques, al meu entendre del tot raonables, que fa Álvaro al procés i els seus protagonistes. Un independentista parlant severament de les misèries del seu propi bàndol! “Traïdor! Traïdor!”, brama un estol d’independentistes miops.
El llibre d’Álvaro és, sobretot, dues coses. La primera, un diagnòstic del que ha fallat, dels errors, debilitats i mancances de l’independentisme, tant polític com social.
En segon lloc, un esforç per donar profunditat, per atorgar dimensió, a les coses que han passat i encara estan passant. Per fer-ho, recorre a la història i al pensament, tot viatjant entre el passat i el present, però també entre Catalunya i el món. Prova d’assenyalar camins, d’obrir espais, per tal que els lectors puguem anar més enllà de la cronologia del procés. Perquè provem d’entendre millor el que ha succeït al nostre país i calibrar el que pugui venir a partir d’avui.
Aquest, a més d’un llibre intel·lectualment valuós, és, doncs, un llibre útil, encara que no s’estigui d’acord amb tot el que Álvaro hi escriu.
Donar perspectiva, dimensió, reflexionar i, sobretot, ajudar a reflexionar sobre el partit mentre el partit es continua disputant frenèticament. Aquest esforç té un gran mèrit, i hauria de ser apreciat pels que llegeixin aquesta obra, situada volgudament en les latituds híbrides del periodisme i l’assaig.
De fet, l’independentisme, que és l’adversari dèbil en aquesta batalla, que és David i no pas Goliat, només tindrà una oportunitat si reconeix les equivocacions comeses i hi posa remei. L’independentisme necessita ara ―després de proclamar una independència simbòlica i fallida― guarir-se de les múltiples i doloroses ferides, guanyar múscul, actuar amb més intel·ligència i saber administrar el temps per aprofitar les ocasions que es presentin. Necessita, per tant i ineludiblement, aprendre dels seus propis errors, és per això que ha de servir-li el llibre que avui comentem.
El procés ha estat una prova, un assaig ―com diu Álvaro en el títol de la seva obra―, però els assajos no serveixen de res, són estèrils o fins i tot nocius, si no ajuden a fer que als actors les coses els surtin millor.
L’independentisme no es pot permetre, si realment vol guanyar algun dia, pensar infantilment que aconseguirà els seus objectius només perquè la seva causa és justa, perquè té raó. Per tant, tampoc no es pot permetre la miopia, és a dir, la tossuda i suïcida autoafirmació. I tornar a actuar de la forma com a actuar. És a dir, no es pot permetre el luxe de desatendre i menystenir aportacions agudes i honestes com la d’Álvaro.