“El gran objectiu del PSC és convèncer el PSOE. Hi ha gent que no ho entén i es pensa que és separar-nos”
Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC.
De tant en tant el president Montilla –el que diu que el seu amor per
Catalunya és superior al que sent per Zapatero- fa com si es plantés
davant del PSOE. I alça el to en defensa els interessos dels catalans i
la seva dignitat, per exemple en el cas de l’Estatut. No obstant, mai,
mai, mai, s’ha atrevit a creuar el Rubicó. El Rubicó? Sí: mai el PSC ha
estat capaç de votar diferent del PSOE al Congrés. De fet, al Congrés
el PSC no existeix. Per què? Perquè votar diferent suposaria desfermar
una espiral que podria endur-se avall la colla que mana al PSC.
De fet, el drama té una fàcil explicació numèrica. Vegem-ho: Zapatero a
les últimes eleccions espanyoles es va acostar als 1.700.000 vots a
Catalunya. Dos anys abans, a les eleccions al Parlament, Montilla es va
quedar per sota els 800.000. S’entén que al PSOE diguin que el PSC són
ells o proclamin que els vots del PSC en les eleccions espanyoles
pertanyen a ZP i el PSOE.
Per poc que un es pari a reflexionar sobre aquestes dades –i moltes
altres- s’adonarà que per al PSC engegar una guerra amb el PSOE no li
pot sortir a compte de cap manera. Si el PSOE es plantés a Catalunya
com a opció independent del PSC, el PSC patiria molt. Són faves
contades. És per això que quan les coses es posen una mica tremendes,
doncs Montilla obliga Ernest Maragall o a Collboni a retractar-se, o
Iceta es veu en l’obligació de corregir Castells.
Als dirigents actuals del PSC, que han viscut tota la vida a redós i al
servei del partit, per a qui el partit ho és pràcticament tot, de tant
en tant els convé ensenyar els ullals al PSOE, però mai no el
mossegaran.
Ben diferent és plantejar-se si seria bo o no per al país que hi hagués
un socialisme català autònom del PSOE convivint –inevitablement- amb un
PSOE que representés el jacobinisme i l’espanyolisme tradicionals
d’aquest partit. En aquest punt tothom pot tenir la seva opinió
perfectament respectable.