Els llops, si els brandes un bastó flamejant als morros, reculen.
Això és més o menys el que ha aconseguit la UE. El bastó flamejant és
la creació d’un enorme fons per rescatar qui convingui -bàsicament es
pensa en Espanya i Portugal-, acompanyat de la controvertida decisió
-es carrega el que era dogma fins ara- del BCE de poder comprar deute
dels països europeus. “Ramat de llops” es com va batejar el ministre
suec Anders Borg els mercats. Sobre la seva naturalesa, s’ha de notar
que dels mercats no sols en formen part gent dolenta amb
tirants i molta gomina als cabells, com els retraten alguns, sinó també
milions de treballadors que tenen els seus diners posats en fons de
pensions, per exemple. Els mercats, inclosos els financers, som tots,
si em permeten l’exageració.

SIGUI COM SIGUI, el que sí que són els mercats és terriblement
sincers. Allò que pensen o senten, allò fan. Si no es refien d’un
Estat, doncs no li deixen diners. Tampoc als seus bancs. O els els fan
pagar més cars. És exactament el que ha passat amb Espanya. Fins
dilluns la prima de risc del deute públic espanyol (bons a deu anys) no
havia deixat d’augmentar respecte a Alemanya. Els mercats, els llops,
ensumaven cada cop més àvidament la debilitada Espanya de Zapatero,
cosa que no crec que pugui estranyar ningú. No feien cap cas de la
lamentable fraseologia de Zapatero: són llops, no burros.

PER QUÈ HI POSO ZAPATERO pel mig? És senzill: ell ha contribuït molt
a fer més greus els problemes espanyols, problemes que no són
exclusivament conseqüència de la crisi financera internacional, sinó
que tenen també causes pròpies, causes que al llarg dels anys el PSOE i
el PP han defugit atacar. Pel que fa a ZP, crec que no solament
menteix, sinó que mentir, en ell, és un vici tan cronificat que el seu
discerniment entre la realitat real i la realitat imaginada
presenta aproximadament el mateix gruix que un tel de ceba. Zapatero
barreja veritats, mitges veritats i mentides amb una naturalitat
autèntica, vull dir que segurament ja no sap quan és que està fabulant
i quan no.

A AQUESTA INCLINACIÓ a l’engany cal sumar-hi en Zapatero, per si no
fos prou, una inconsistència intel·lectual fora de dubte -de la qual,
tanmateix, sembla no ser conscient-, un ideologisme que barreja
papanatisme progre, lògica binària i republicanisme de postaleta, i
pànic a no semblar prou guai a ulls d’aquells que vol que el considerin
guai. L’horroritza, per sobre de tot, que els sindicats li facin vaga i
l’insultin. Zapatero va negar la crisi, Zapatero va considerar
antipatriotes els que li advertien que venien mal dades, Zapatero va
regalar 400 euros per electoralisme, Zapatero va prometre que la crisi
no colpejaria els més necessitats, Zapatero va inventar-se el pla E,
Zapatero va engegar la patronal, Zapatero assegurava la setmana
passada, després de reunir-se amb Rajoy, que no faria una retallada
dràstica per tal de reduir el dèficit…

ANGELA MERKEL I NICOLAS SARKOZY van obligar aquest cap de setmana
Espanya a retallar 15.000 euros anuals més de despesa pública. I es pot
dir que déu n’hi do com Salgado va aguantar, perquè els europeus
exigien més tisorada. Dilluns els llops reculaven. L’Íbex pujava com
mai a la seva història i per sobre de la resta d’Europa, mentre que la
prima de risc del deute espanyol es desplomava dels 164 punts bàsics
(1,64 per cent) a 97 respecte a l’alemany. La magnitud d’aquestes
reaccions, de la reculada instintiva i brusca, ens dóna una idea clara
de a quina futura víctima havien envoltant els llops.

TOT AMB TOT, COM SABEN els pastors i també Merkel (que ha esperat
per actuar a superar unes difícils eleccions a Rin del Nord-Westfàlia)
i Sarkozy, els llops sempre tornen. Per això, i perquè refiar-se de
Zapatero és suïcida, van reclamar a Obama que intervingués
personalment. El president dels EUA va agafar dimarts el telèfon i va
tornar a advertir al ridícul Maquiavel peninsular que faci cas del que
Merkel i Sarkozy li diuen. Si no, devia explicar-li com si s’adrecés a
una criatura, tornaran els llops. I els llops, a més d’uns animals
sincers, són carnívors i molt cruels.