Jaume Giró, que havia completat els seus estudis a la Universitat de Navarra, va iniciar la seva carrera periodística a la redacció d’Europa Press a Barcelona. Va començar com a becari, però aviat va cridar l’atenció de Salvador Aragonès, que n’era el director. Els que van treballar amb ell expliquen que Giró, que s’encarregava de la informació econòmica, era un tipus intel·ligent i molt pencaire, però que, a més, tenia instint i ambició. Una autèntica fura. Tant és així que aviat es va convertir “en una màquina d’aixecar notícies” i diu la llegenda que seu era el rècord de notícies produïdes en un sol dia en tota la història d’Europa Press a Catalunya.

D’això, és clar, en fa molts anys. Era a finals dels vuitanta. Just en començar els 90, Giró ja duia la comunicació de Gas Natural de Pere Duran Farell, de qui també n’era el cap de gabinet. L’home que va portar el gas a Espanya era un tipus extraordinari. Una vegada el vaig sentir reflexionar: “Al món, el que li cal són més poetes”. L’època de Giró a Gas Natural va coincidir amb diverses explosions de gas a Barcelona, algunes de les quals van destrossar habitatges sencers. A mi em va tocar cobrir com a periodista alguns d’aquests successos. Va ser en aquella època que el vaig conèixer.

A partir de Gas Natural, qui serà nou conseller d’Economia va engegar una carrera meteòrica que cada cop tindria menys a veure amb el periodisme i més amb la gestió i la diplomàcia en un entorn gens fàcil i sí força perillós: el de les més altes esferes del món econòmic.

He cregut adient recordar els principis professionals de Jaume Giró i Ribas (Badalona, 1964) a la vista que uns quants han arrufat ostentosament el nas en anunciar-se que serà el nou conseller d’Economia. Pel que es veu, algú que ha fet una carrera professional brillant en el món de l’empresa, encara que sigui començant des de baix, és massa poc d’esquerres. Parlo de la CUP i els comuns, aquests últims tristament especialitzats a atorgar carnets de bons i dolents. Tampoc Salvador Illa s’ha pogut estar d’esprémer el prejudici i hi ha ficat cullerada, tot posant en dubte que “el perfil” de Giró pugui encaixar en el “govern d’esquerres” d’Aragonès.

Al meu entendre, en canvi, el fitxatge d’algú com Jaume Giró, es digui Jaume Giró o dugui un altre nom, és una bona notícia per al govern de Pere Aragonès. Per diversos motius. N’exposaré alguns:

Primer. Solvència incontestable en l’entorn professional. Giró no és un polític, encara que, és clar, la política no li és aliena. Sens dubte, la seva trajectòria, el seu currículum, donen un plus de prestigi —això que ara li fa tanta falta com l’aire que respira— al nou Govern de la Generalitat. Incorporar gent solvent sempre és positiu. Igualment és positiu comptar amb algú que coneix els principals actors i sap com funciona el complex món dels diners, dels diners en majúscules, vull dir.

Segon. És un independent. En la mateixa línia que abans, em penso que és bo que gent no lligada als partits s’impliqui en política. És un bon senyal. A més, Giró i la resta d’independents que hi pugui haver en el gabinet contribueixen a la necessària renovació de cares. És bo que hi hagi canvi, gent diferent, atès que els últims anys no es poden qualificar, per molta bona voluntat que s’hi posi i en termes generals, d’exitosos.

Tercer. Posats a especular, diria que és sobiranista i independentista. En tot cas, si no ho fos, es faria difícil d’entendre que Joan Laporta vagi comptar amb ell per a fer-se responsable de l’economia del Barça. En l’eix esquerra-dreta, estic segur que no és de la CUP —menys encara dels comuns— però sí algú centrat, moderat i liberal (en el seu sentit genuí, no en el sentit que donen al terme els il·liberals d’esquerra i de dreta). I, sobretot, algú amb la capacitat de parlar i arribar a acords amb gent molt diferent. En tot cas, val la pena recordar que les decisions de tot govern, oimés en aquest, són col·legiades.

Quart. Jaume Giró no necessita el sou de conseller per viure. Qualsevol que repassi la seva trajectòria se n’adonarà perfectament. Com va passar en el cas del seu predecessor Andreu Mas-Colell, la principal motivació de Giró per ficar-se en un embolic tan incert com és assumir Economia en aquest Govern no és altra que fer-ho el millor possible i servir al país. És bo que algú que no en té necessitat faci aquest pas. Penso que, més enllà del balanç futur que es pugui fer de la seva actuació, això és d’agrair.

Cinquè. És bo que en l’independentisme hi hagi gent amb samarretes cridaneres com les que caracteritzen a la CUP. Però és igualment bo que hi hagi gent que fa molts anys que porta corbata. Vull dir que l’independentisme, si vol aconseguir alguna cosa, ha de ser tan transversal com sigui possible. El fitxatge de Giró tendeix, en aquest sentit, a simbolitzar aquesta transversalitat, aquest ampli espectre. Que algú que ha estat altíssim executiu d’un grapat de grans empreses s’embarqui en un govern independentista ajuda a obrir el ventall, fa que més gent pugui sentir-se pròxima i concernida per la causa de Catalunya.