Decidir
Afirma Montilla que no sap què és això del dret a decidir, que ell decideix coses cada dia i que, en tot cas, els catalans aquest dret l’exercim quan anem a votar. Sí, els catalans anem a votar de tant en tant. Però no podem dir res sobre els molts diners que paguem en impostos i que se’n van per no tornar. Tampoc podem decidir si volem o no volem continuar formant part d’Espanya, o com volem formar-ne part. La Generalitat ni tan sols pot decidir convocar un referèndum per preguntar això o el que sigui als ciutadans de Catalunya.
Estatut
Afirma Montilla que l’Estatut és l’eina que tenim i demana a Zapatero que cusi allò que es pugui cosir del que el Tribunal Constitucional ha amputat. Sobre tenir confiança en Zapatero em penso que no cal dir gran cosa. Sobre l’Estatut, el president té raó. Aquest Estatut és el que tenim. Ara: no és el que els catalans vam decidir tenir, és un altre. Tenim un Estatut que ningú no ha votat, només els membres del TC.
Cohesió
Afirma Montilla que cal relligar la cohesió del país, que, creu, pot veure’s amenaçada per factors econòmics i identitaris. És cert. De fet, aquesta va ser una obsessió del pujolisme al llarg dels seus 23 anys. Montilla feia referència a l’independentisme, amb el qual, d’altra banda, el PSC ha governat durant set anys. Li va faltar afegir que la cohesió nacional la poden posar també a prova aquells que –de fora o de dins estant– tracten Catalunya com si fos menor d’edat o una mena d’esclava ximpleta.