“No queremos cuatro años más de lío”. L’autènticament rellevant d’aquesta frase pronunciada per Montilla a la pineda de Gavà és el ‘más’. Perquè suposa el reconeixement clar i contundent que el tripartit ha estat un invent fallit, un artefacte que no ha xutat. Però, per descomptat, aquest no és el missatge central al qual s’aferra el PSC en aquesta precampanya, naturalment, sinó que han decidit confiar a ulls clucs en el discurs de la por a l’independentisme i en el gir, el retorn si es vol, a l’espanyolitat.
L’estratègia, eminentment defensiva, dirigida a intentar salvar els mobles, connecta bé amb la personalitat política de l’actual cúpula del PSC, però presenta tot un seguit de problemes, tant d’ordre conceptual com pràctic. Tan és així que gosaria sentenciar que és una estratègia perdedora. En repasso breument les pegues que hi veig:
- El PSC avisa contra els independentistes, però és gràcies a ells que ha governat durant dues legislatures. De fet, encara que no ho sembli, encara hi governa.
- El PSC atia la por a l’independentisme amb l’esperança de… poder treure prou diputats per poder tornar a governar amb l’independentisme!!
- Posats a fer espanyolisme, molta gent preferirà acollir-se al PP, a Ciutadans o a qualsevol altre parròquia d’aquestes i no al partit d’un president, Montilla, que, per exemple, ha encapçalat la més gran manifestació d’indignació amb Espanya del 10 de juliol.
- Per descomptat, alguns catalanistes i alguna gent sensata no compraran la mercaderia espanyolista i demagògica que els ofereix el PSC.
El gir socialista, a base de Zapatero, migas, l’abans dit cinturó roig, Corbacho, l’èpica del Montilla-currante, etcètera, té, esclar, una víctima col·lateral. Parlo d’aquells que van assegurar que s’associaven al PSC i deixaven CiU a l’oposició perquè a la vida s’havien posat com a missió convertir el PSC i les seves bases en catalanistes de veritat. Els de Puigcercós i Ridao han quedat retratadets, mentre que molts dels catalanistes del PSC que encara no han estat depurats es fan fonedissos, uns quants xiuxiuegen que votaran Mas i algun fins i tot es passa a CiU davant les televisions. Però no hi ha problema, perquè estem parlant d’ERC, gent d’infinits recursos. Així és que s’han tustat les barbes, s’han oblidat de la redempció dels socialistes i s’han tret l’enèsim conill del barret: en comptes de girar-se contra el PSC, acaben de llançar una campanyeta de propaganda per escampar que els convergents són d’allò més corruptes i tenen l’ànima negra com el carbó… Chapeau, nois.