Ho he escrit en una altra banda: les consultes que van acabar diumenge passat es poden entendre com un moviment popular a favor del dret a l’autodeterminació. Un dret que amb el seu vot han reivindicat tant els que han apostat per la independència com els que s’han decantat pel no o per la papereta en blanc. Aquest enfocament, que em sembla que és rigorós, passa per col·locar l’accent en la participació en el referèndum.

És per això que em va sorprendre que Duran Lleida veiés la necessitat dilluns de revelar el sentit del vot de la vicepresidenta Ortega i, igualment, que en ser interrogat pels periodistes sobre per què ho havia fet, ell respongués en un to gens ortodox (“perquè m’ha donat la gana”).

I més considerant que Unió Democràtica es defineix com a confederalista, el que significa que defensa el dret a l’autodetermianció. Com se sap, una estructura confederal només és possible per la lliure decisió de les diferents parts que s’han d’associar. Per confirmar-ho només consultar en el web d’Unió el seu Manifest Fundacional: “Exigim per a Catalunya la reconeixença de la seva personalitat nacional, en una autonomia plena i absoluta, dins d’una Confederació Ibèrica lliurement pactada”