Entre els indignats hi ha moltíssima gent de bona fe, indubtablement. El problema és un altre, si el que pretenen és que la resta de ciutadans ens els escoltem i debatem amb ells. El problema és que sovint aquest tipus de moviments, i el dels indignats no representa una excepció, corren el risc de quedar fatalment atrapats en el que jo anomeno el pensament circular, que no és el mateix que el pensament màgic, però s’hi assembla.

El pensament circular se sustenta sobre una convicció absoluta: nosaltres tenim la raó. A més, rebutja qualsevol terreny compartit que faci possible el debat i, per tant, no admet comprometre’s amb el resultat de la discussió. Igualment, tendeix a veure aquell que no combrega amb els seus postulats com un enemic. Imaginem-nos per exemple que els indignats de torn defensen el pop i rebutgen el calamar, i vostè els vol convèncer que el calamar és boníssim i tan digne com qualsevol altra menja marina. Li diran que diu el que diu perquè la conjura ordida per la Internacional del Calamar li ha rentat el cervell. Imaginem-nos que aleshores vostè es remet a les més prestigioses revistes mèdiques per afirmar les bondats del calamar. Li replicaran que les revistes a què vostè es refereix formen part del mateix sistema -la Internacional del Calamar-, manipulador i mentider per naturalesa, el qual s’ha de combatre. Si hi insisteix, conclouran que, al cap i a la fi, vostè no és res més que un lacai del sistema.

Un exemple palmari de pensament circular l’ha experimentat el mateix moviment dels indignats aquesta mateixa setmana. Va ser quan una part d’ells van decidir, segurs de tenir la raó, que s’havia de prescindir de l’opinió de la majoria i recórrer a la violència. Per a ells, a banda d’estar equivocats, els seus companys, encara que no en siguin conscients, formen part també de la perillosíssima i omnipresent Internacional del Calamar.