Diners

La crisi continua fent estralls i, naturalment, els diners s’han convertit en la primera preocupació de molta gent. A aquestes persones tenir més ingressos els suposaria un gran alleujament, una gran millora en termes de benestar. Val a dir, però, que a partir de cert nivell, amb certes necessitats cobertes, l’augment d’ingressos no els proporcionaria la mateixa felicitat, mentre altres factors guanyarien protagonisme.

Felicitat

Sembla, però, que els països solen mantenir estable el nivell mitjà de felicitat percebuda de la seva població (sempre, és clar, hem de suposar, que no es produeixi una gran desgràcia…). La felicitat no varia encara que el país, i per tant els seus habitants, siguin cada cop més rics. En un article del darrer informe mensual de La Caixa hi trobem les dades pel que fa als EUA: tot i un gran augment de la renda per càpita, la proporció dels que es declaren “molt feliços” és més o menys sempre igual.

Hàmster

¿Com és que quan parlem de països sencers més diners no suposen més felicitat i, en canvi, la gent, individualment, malda per acumular-ne? Perquè el que ens fa feliços és constatar que som més rics que no pas ho érem abans o, molt important, que millorem respecte al nostre entorn. Més que els diners en si, cerquem guanyar en la comparació amb nosaltres mateixos i amb el veí. Com la de l’hàmster a la roda, és una cursa infinita: la nostra millora i la que es produeix en el nostre cercle ens empeny a voler continuar prosperant, i així successivament…