Repenjar-se

Celestino Corbacho, que, com la majoria dels polítics que han estat alcaldes, és a dir, en contacte, a frec, amb la realitat, no és gens progre, troba que no és normal que els aturats que rebutgen sistemàticament les feines que se’ls ofereixen o que rebutgen millorar la seva formació rebin el subsidi d’atur. Té tota la raó del món: l’atur no és una pensió ni una beca, sinó una ajuda mentre el treballador no es recol·loca en el mercat de treball. A Corbacho no li agrada la gent que té barra i s’hi repenja. A mi tampoc.

Sindicats

Les reflexions del ministre de Treball han sublevat els sindicats. Així, des de Comissions Obreres, el senyor Ramón Górriz ha acusat Corbacho de “criminalitzar” els aturats i ha titllat els seus plantejaments d’atac directe als drets dels treballadors. Diria que els sindicats s’ho han de fer mirar, perquè ¿com es menja que reclamin que la gent cobri sense voler treballar ni voler formar-se? ¿Segur que defensar aquest abús a compte dels diners de tots és defensar els treballadors?

Intermediació

On sí que els sindicats hi tenen molt a dir, i no hi diuen gran cosa, és en el funcionament dels serveis d’ocupació públics, d’una gran ineficàcia. No pot ser que els empresaris no hi confiïn i tampoc hi confiïn els treballadors, que acudeixen a les oficines de l’atur perquè toca però sense gens ni mica d’esperança. Em sembla que la solució passa per afavorir que el sector privat tingui més protagonisme en la intermediació entre els empresaris i els que busquen feina.