UGT, CCOO i USO han convocat no un ni dos, sinó vint-i-dos dies de vaga a Aena. Es tracta, un cop més, de la clàssica vaga amb ostatges. Els ostatges som vostè, jo, el conjunt de ciutadans, el sector turístic, l’economia catalana en general… Tots.

Es tracta d’utilitzar els altres, perjudicant-los tant com es pugui, per salvar la pròpia situació personal. A Aena no volen que res canviï i no els expliquis que hi ha una crisi monstruosa, que molts aeroports estan mal gestionats i que forces són un veritable forat negre financerament parlant.

Que hi ha mala intenció en la vaga és evident. Es tria Setmana Santa, per fer més mal, i, dintre de Setmana Santa, uns dies determinats, específics, per fer més mal encara. Que les negociacions estiguin en marxa no ha evitat la convocatòria de vaga preventiva. Tampoc, esclar, que el mer anunci de les aturades estigui causant, ja, pèrdues milionàries als hotels, restaurants, botigues, etcètera. Els sindicats d’Aena no tenen ni parent ni amic.

Tot s’hi val per salvar-me jo. I el que els passi als altres, doncs… ja s’ho faran, els altres!

Quina diferència amb el comportament serè, endreçat i cívic –sense tumults, pillatges ni vandalismes- que estan exhibint els japonesos. Ells sí que tindrien motius per aplicar el campi qui pugui i anar a la seva. L’exemple japonès, la seva dignitat, la seva elegància moral, posa en evidència els sindicalistes d’Aena, però no només. De fet, i si som una mica sincers, ens adonarem que malauradament ens deixa retratats a tots nosaltres, al país sencer.