Òmnium Cultural promou una gran manifestació per si el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut, cosa molt probable. Estic convençut que seran molts, enllà dels expresidents Pujol, Maragall, Barrera i Rigol, els que s’hi apuntaran. També un servidor procurarà ser-hi. Ara, cal saber que un acte com aquest, per bé que obligat, té dues pegues. La primera: que un cop dissolta la manifestació, s’ha acabat el bròquil, i a Madrid tan tranquils.
De fet, els senyors del TC, tant els conservadors com els dits progressistes –alguns d’ells pitjors que els conservadors–, ja ho saben que hi haurà soroll. “I què?”, es diuen. Segona pega: els ciutadans que vagin a la manifestació per protestar contra l’atemptat a la voluntat dels catalans que es pot perpetrar, siguin molts o no siguin tants, només es representaran a si mateixos.
M’importa i importa enormement la resposta ciutadana. Però també compta molt el que facin els nostres polítics, les nostres institucions. Sobretot compta com actuï o deixi d’actuar el govern de Catalunya i el seu president, José Montilla, que ens representa a tots. I què haurien de fer el nostre president i el nostre govern? Encapçalar la manifestació i segurament unes quantes coses més. Atès que la sentència del Constitucional no hi haurà manera de canviar-la, han de fer el que calgui per tal de preservar la dignitat i l’esperança del país i la seva gent. Atenció: sense fer curt però també sense excedir-se o caure en el ridícul.
Montilla i el PSC hauran d’encarar unes situació delicada i transcendental, històrica. Una cruïlla que evoca la Loapa, que al seu moment va posar dramàticament a prova la consistència del catalanisme dels socialistes. Aleshores el PSC, i no només Ernest Lluch, va quedar paralitzat de forma injustificable a pesar de les difícils circumstàncies. El socialisme català tindrà la temptació d’elaborar la seva resposta al Constitucional en termes tàctics i partidistes, perquè malauradament aquesta és la manera d’entendre la política de bona part de l’actual cúpula dirigent. Però si ho fan així, si no estan a l’altura, a part d’equivocar-se de ple, és probable que facin un mal terrible al país.