La catalanofòbia s’imposa a Andalusia

Durant la campanya electoral andalusa, el PP i Ciutadans, amb la participació com a artista invitat de Vox, es van dedicar intensament a atiar focs que poc tenen a veure amb aquella autonomia. Entre aquests assumptes, n’hi ha un sobre el qual han tornat un com i un altre, fins a l’esgotament: Catalunya. Segurament l’episodi més vomitiu de tots és el que es va produir quan, en el primer debat entre els candidats, Juan Marín, de Cs, va acusar falsament el president Torra d’haver dit que els andalusos “tenen un gen menys que els catalans” i “són més fluixos i … Continuar llegint

El pols entre pragmàtics i idealistes va a més

Pablo Iglesias va visitar divendres Oriol Junqueras a la presó de Lledoners. De fet, és una visita que havia d’haver tingut lloc abans de les vacances d’estiu, però que el naixement prematur —amb solament sis mesos— dels bessons del líder de Podemos va impedir. Sigui com sigui, la visita, en el context actual —amb els pressupostos del govern de Sánchez a l’aire—, subratlla el rol del líder d’ERC com a principal referent de l’independentisme en el tauler espanyol. El fet que ahir el president Puigdemont hagués de reconvertir una cimera de partits i entitats independentistes en una reunió entorn el … Continuar llegint

La guerra dintre de la guerra

Imaginin-se la seqüència. Forma part d’un film en blanc i negre, potser d’un film d’un cineasta escandinau i introspectiu. En un racó ombrívol, un home vestit d’una manera estranya fa lliscar un alfil sobre el tauler d’escacs. En una altra cambra, aquesta molt més àmplia i amb un gran finestral per on penetren els rajos tebis del sol ponent-se, un segon home obre un sobre i n’extreu un paperet. El llegeix i aleshores dirigeix la seva mirada a les peces que té al seu davant. Rumia. Rumia llargament vinclat sobre el tauler. Finalment, desplaça alhora rei i torre per enrocar-se. … Continuar llegint

Barcelona: l’independentisme bada!

Amb les eleccions municipals d’aquí a vuit mesos, la sensació és que l’independentisme està badant a Barcelona. Candidats provisionals o poc seductors i, sobretot, incapacitat per bastir una candidatura entre les dues grans forces. Tanmateix, l’independentisme no pot desaprofitar l’oportunitat de conquerir l’Ajuntament de Barcelona. Contràriament, els seus dos grans adversaris ho tenen clar. D’una banda, els comuns, tot i l’anèmia d’idees i la poca traça demostrada, disposen d’un actiu potent: Ada Colau. El poder confereix carisma i Colau compta amb la simpatia de molts barcelonins. Ella, a més, ha sabut administrar una mena de populisme sentimental que té el … Continuar llegint

Anem a la Diagonal o no hi anem?

El Marc i la Fina són una parella de mitjana edat. Tenen dos fills, un noi i una noia, el Pere i la Clara, i viuen en una ciutat ni gran ni petita vora Barcelona. Són nacionalistes de sempre i des de fa uns anys també independentistes. Han participat en totes les grans manifestacions independentistes, quasi sempre acompanyats dels seus fills. Van votar el 9-N i van fer guàrdia a la seva escola l’1-O. El Marc, a més, és soci d’Òmnium. -Fina: Marc, digues-me el teu número de DNI que estic fent la inscripció per a la mani de l’Onze … Continuar llegint