Tinc la impressió que, fins a la seva recent detenció a Sardenya, la política catalana, especialment la governamental, s’havia oblidat una mica del president a l’exili. O, més ben dit, l’havia anat situant en una mena de llimbs. L’incident provocat per Llarena, tanmateix, el va tornar a posar en primer pla, i va mostrar ben clarament a tothom el potencial simbòlic, la força, de la figura de l’expresident, que és vist amb simpatia per molts independentistes que no voten JxCat. Una força, també, capaç amb escreix de desestabilitzar radicalment la política interior, i en especial l’aposta en què ERC sembla … Continuar llegint →

De fa ja un temps que estem vivint en la política catalana una curiosa situació de, per dir-ho així, inversió de papers entre les dues grans opcions que conformen l’independentisme, és a dir, la vella ERC i el novíssim partit —fins al punt que encara es troba en plena fase d’estructuració— de Carles Puigdemont, Junts per Catalunya. Totes dues formacions han protagonitzat en paral·lel una ruptura, un cisma, en relació a les seves corresponents tradicions històriques. Esquerra defensa avui una versió realista i pragmàtica de l’independentisme, perfectament conscient que la independència, si de cas, va per llarg. JxCat, de la … Continuar llegint →

Tot apunta, i així està previst, que demà dimecres a Waterloo es produirà la primera trobada cara a cara entre els líders d’ERC i el de Junts, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, des de la tardor del 2017, quan, després de la fallida declaració d’independència, el primer va optar per quedar-se a Catalunya i el segon per marxar a l’estranger. Des d’aleshores, i especialment a partir de la convocatòria, pel 155, de les eleccions del 21 de desembre de 2017, aquests dos homes han dirigit des de la distància la guerra sorda que els ha enfrontat a ells i a … Continuar llegint →

Si haguéssim de dir de què tracta l’entrevista en forma de llibre que Vicenç Villatoro ha fet a Jordi Pujol, Entre el dolor i l’esperança (Proa i Enciclopèdia), podríem apuntar que ens trobem sobretot davant d’un intent del segon d’explicar-se a si mateix i als lectors, i, idealment, al poble de Catalunya. Una explicació que pretén potser no exactament que la gent el perdoni, però sí que posi l’escàndol dels diners que el seu pare li va deixar a l’estranger en un discret segon pla. La confessió, el 2014, de l’afer va suposar un autèntic terratrèmol. El llibre és interessant … Continuar llegint →

Jaume Giró, que havia completat els seus estudis a la Universitat de Navarra, va iniciar la seva carrera periodística a la redacció d’Europa Press a Barcelona. Va començar com a becari, però aviat va cridar l’atenció de Salvador Aragonès, que n’era el director. Els que van treballar amb ell expliquen que Giró, que s’encarregava de la informació econòmica, era un tipus intel·ligent i molt pencaire, però que, a més, tenia instint i ambició. Una autèntica fura. Tant és així que aviat es va convertir “en una màquina d’aixecar notícies” i diu la llegenda que seu era el rècord de notícies … Continuar llegint →

Què hi pot haver de més poderós en un polític, en un servidor públic, que l’interès general? Que transformar en positiu per millorar la vida de la gent? Que deixar les coses millor del que estan? Que actuar, en definitiva, pel bé del país, tot escoltant, parant atenció i avaluant racionalment riscos i avantatges? Doncs hi ha dues coses molt més poderoses que tot això per a alguns polítics. I no, no em refereixo —ja em perdonaran— ni als diners ni al sexe, sinó, per dir-ho així, a dues patologies que massa sovint els fan perdre la perspectiva. Que els … Continuar llegint →

S’allarguen com un xiclet les negociacions per tractar de bastir un govern independentista. Han quedat enrere el 14 de febrer, el 14 de març i el 14 d’abril. Es continuen negociant les clàusules de la nova etapa de convivència entre ERC i JxCat. S’han invertit moltes energies en dissenyar grups, comissions i mecanismes de coordinació de tota mena. Després de com va anar la darrera legislatura, calen totes les precaucions. Oimés entre gats escaldats. Tanmateix, no són només mesures de vigilància i seguretat. Per no patinar, per no barallar-se, per intentar saber què rumia l’altre. Elements preventius. Amb això, però, … Continuar llegint →