Esquerra Republicana va endegar malament, molt malament, les negociacions. Ja abans del 14-F el seu presidenciable havia insistit en la idea d’un govern ampli que abastés des de la CUP fins al PDeCAT, passant per Junts. Un clar despropòsit, però, bé, en la campanya i en la precampanya se’n diuen moltes, de coses. El problema és que la cosa no va quedar aquí. Un cop amb els resultats del 14-F a la mà, ERC va voler actuar com si el seu somni s’hagués acomplert, és a dir, com si hagués guanyat JxCat de pallissa, tot provant de convertir el partit … Continuar llegint →

La primera de les nostres polítiques és l’andalusa Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981). Després de la debacle sense pal·liatius de Ciutadans el passat 14-F, alguna cosa dins seu l’empeny a actuar. De guanyar espectacularment a Catalunya, a penúltims de la fila. Sent que ella és culpable del que ha succeït, almenys en part. Decideix, doncs, moure fitxa. Com Eva, es deixa seduir per la serp, el PSOE, que li brinda una mica de poder a Múrcia. Pedro Sánchez és la serp loquaç i de pell lluent, i li dona tota classe de garanties. S’aliarà amb el PSOE i … Continuar llegint →

Sorprèn i no sorprèn la campanya per terra, mar i aire que s’ha engegat per fer veure que Salvador Illa és una mena de gegant polític i, en segon lloc i més important, per projectar la impressió que el PSC es troba com qui diu a les portes de guanyar les eleccions i obtenir el Govern de la Generalitat. El PSC s’ha convertit aquesta vegada —com un dia ho va ser Ciutadans— en l’ariet dels poders empresarials, financers i mediàtics que pretenen acabar amb l’independentisme. Quant a aquests últims, els mediàtics, hem començat a veure aquests dies alguns articles, presumptament … Continuar llegint →

Hi ha un assumpte alhora important i urgent que no està present, almenys no d’una manera prou visible, en el debat públic català. Ni, entre, sembla, les prioritats del govern de la Generalitat de Catalunya. O dels partits catalanistes. No tinc gaires esperances, per tant, que sigui objecte d’atenció, d’atenció seriosa, en la pròxima cursa electoral, la que ens ha de dur fins al 14-F. No és una qüestió nova. Més aviat es podria afirmar que és la mare de totes les qüestions. Parlo de la salut actual i futura del català. Sí, és veritat que sovintegen, més o menys, … Continuar llegint →

“Un chat independentista llama a asesinar a 26 millones de españoles ‘fachas y unionistas’. El juez ordena prisión por posibles delitos de terrorismo. Se espera que la Casa del Rey emita en breve un comunicado llamando a la calma”. Naturalment, aquesta de sobre és una notícia inventada, falsa, una fake new. És falsa perquè el que diu no ha passat. En canvi, sí que ha passat una cosa molt semblant. En concret, hem sabut que en un xat se sentenciava que cal matar tots els espanyols d’esquerres i independentistes, els quals, es calculava, sumen un total de 26 milions, “niños … Continuar llegint →