Adeu a Angela Merkel, la líder antipopulista

Encara que pugui semblar sorprenent, és la primera vegada a la vida que visito Berlín. Faig una passejada després d’esmorzar, mentre els berlinesos, juntament amb la resta d’alemanys, van a les urnes. M’adono que aquest diumenge és un dia històric. Entre els candidats no hi ha Angela Merkel, i d’aquí a uns dies qui ha regit els destins d’Alemanya des del 2005 desapareixerà d’escena. Merkel ha sigut, sens dubte, la líder política més influent d’aquest principi de segle. La seva figura s’ha projectat a tot Europa i al món. D’aspecte anodí, aquesta doctora en Física criada a l’antiga RDA ha … Continuar llegint

Deshonor y engaño en Afganistán

No porque una derrota tarde mucho en llegar es menos derrota. En Afganistán estamos comprobando cómo la derrota diferida se convierte en una mucho mayor. Cuando EEUU decidió atacar Afganistán lo hizo como respuesta al brutal ataque del 11-S, por razones estratégicas y finalmente para, siguiendo la doctrina ‘neocon’ entonces en boga, convertirlo en un país mejor, tan democrático como fuera posible. La retirada de las tropas occidentales ha dado paso a la reconquista talibán, una reconquista que se completó, para pasmo del mundo entero, en escasos días. Fue un estricto paseo triunfal. Tan poco y tan frágil era lo … Continuar llegint

La condemna de Twitter contra Trump

Tres dies després de l’assalt al Capitoli, Twitter va suprimir per sempre el compte de Donald Trump després d’un judici que podríem qualificar de sumaríssim. La raó donada per la xarxa social és que pot interpretar-se que dos missatges de Trump del dia 8 de gener —dos dies després de l’assalt al Capitoli— podien incitar a la violència. Altres grans xarxes socials van emprendre accions semblants, tot i que no tan contundents. Intel·lectuals, periodistes i dirigents polítics de tot el món han mostrat la seva inquietud davant aquests fets. Twitter ja havia pres altres mesures contra els missatges de Trump, … Continuar llegint

Trump i el món d’avui

«We love you. You are very special!», va consolar Donald Trump l’extravagant multitud que havia envaït i fet destrosses al Capitoli. Va ser el cant del cigne d’un paio que mai no hauria d’haver arribat a president de la primera potència del planeta. Però ell era, per entendre’ns, en el pitjor lloc en el pitjor moment. I va tenir sort. I ha ocupat la Casa Blanca durant quatre anys. Però el milionari de la pell taronja, que ningú no s’enganyi, no és causa. És sobretot conseqüència, el símptoma d’una dolència. I els seus quatre anys com a president haurien d’actuar … Continuar llegint

S’acaba Trump, el problema continua

Quan es tracta de persones i grups, sempre és molt complicat trobar causes úniques i efectes purs. Normalment, hi ha moltes causes que produeixen un determinat resultat, causes entrelligades de tal manera que no es poden separar unes d’altres. Per exemple, no se’n pot eliminar una sense que les altres es modifiquin en naturalesa o intensitat. Els resultats sovint són resultat i causa al mateix temps. Penso en tot això veient l’eufòria europea —i molt especialment catalana— per la victòria de Joe Biden davant Trump. Realment el magnat fatxenda i trastornat ha aconseguit que molts, als Estats Units i al … Continuar llegint

S’acaba Trump, el problema continua

Quan es tracta de persones i grups, sempre és molt complicat trobar causes úniques i efectes purs. Normalment, hi ha moltes causes que produeixen un determinat resultat, causes entrelligades de tal manera que no es poden separar unes d’altres. Per exemple, no se’n pot eliminar una sense que les altres es modifiquin en naturalesa o intensitat. Els resultats sovint són resultat i causa al mateix temps. Penso en tot això veient l’eufòria europea —i molt especialment catalana— per la victòria de Joe Biden davant Trump. Realment el magnat fatxenda i trastornat ha aconseguit que molts, als Estats Units i al … Continuar llegint

La gran ocasió europea

El pla de 750.000 milions d’euros per a la reconstrucció postcovid (Next Generation EU) és una gran notícia, que ha d’afavorir la UE tant en la dimensió externa com interna. Europa, amb aquest acord, llança un missatge potent al món, en què es reivindica geoestratègicament, com a actor global, en un moment en què molts s’esforcen a caricaturitzar-la com un jugador dèbil i en decadència, visió afavorida, entre d’altres factors, per la política trumpista i el Brexit. El context internacional és de lluita ferotge entre diferents governs per aconseguir una posició preponderant en un entorn més agitat que mai. El … Continuar llegint

El ‘cas Dreyfus’ i la cultura de la corrupció

Vaig poder veure durant el confinament una de les -moltes- pel·lícules que tenia pendents. Parlo de ‘El oficial y el espía’, estranya traducció del títol -’J’accuse’- de la darrera obra de Roman Polanski. En el ‘cas Dreyfus’, que és l’assumpte que el film aborda, hi va jugar un paper clau l’article ‘J’accuse’, d’Émile Zola, publicat el 1898 en defensa del capità d’origen jueu Alfred Dreyfus, condemnat injustament en un procés tenyit d’antisemitisme. L’article de Zola marca la història del periodisme i va fer que se’l consideri el primer intel·lectual en el sentit modern del terme. En el moment de l’estrena … Continuar llegint

El virus i el replegament dels estats

Com el jove Fabrizio a ‘La Cartoixa de Parma’, ens trobem al mig d’una lluita transcendental que no acabem d’entendre i, sobretot, de la qual que som incapaços d’extreure cap sentit. La nostra batalla de Waterloo no és a camp obert, sinó que combatem des de casa i, si no, amb la profilaxi que evita el contacte amb l’exterior. Perquè l’enemic ens espera a fora, invisible, sotjant per apropiar-se calladament de pulmons i vides. Habitem un temps estrany, transitem una situació entre absurda i terrible. Una distopia que s’ha escapat de les pantalles, dels films i les sèries. Un malson … Continuar llegint

Donald Trump, subversivo

No hace mucho que hemos dejado atrás los recordatorios y celebraciones por la caída del muro de Berlín, ocurrida en noviembre de 1989. Un muro, quizá haya que recordarlo, que no era de protección o defensa. No para disuadir a intrusos o enemigos, sino para impedir que la gente que vivía en el lado este, millones y millones de personas, pudieran huir de una inmensa prisión. Es decir, de la dictadura soviética y la constelación de países sometidos a su bota. Su construcción en 1961 constituyó una evidencia del fracaso del experimento comunista. Un imperio que levanta una muralla para … Continuar llegint