La batalla grega

La negociació grega amb les autoritats europees i l’FMI presenta una colla d’aspectes interessants, entre els quals els que tenen a veure amb la seva dimensió política, tant a l’interior del país hel·lè com amb relació a d’altres capitals del continent. La coalició Syritza va arribar al poder amb un programa que prometia un seguit de mesures de caire social –augment de la despesa– com ara un salari mínim de 751 euros. Tot plegat, més el ferm discurs antiausteritat, va ser interpretat en no pocs llocs, i sobretot a Berlín, com una provocació en tota regla. Un cop al poder, … Continuar llegint

Del gueto a la gihad

Uns dies després de l’atemptat contra Charlie Hebdo, el president dels Estats Units, Barak Obama, va voler subratllar de forma rotunda que a França alguna cosa està fallant. Europa ha de fer més esforç per integrar els musulmans, va sentenciar, i no ha de respondre als problemes d’integració «únicament amb la força». Al mateix temps, no es va estar d’opinar que el principal avantatge dels Estats Units és que «la nostra població musulmana no té cap problema a sentir-se nord-americana». A continuació seria el primer ministre gal, Manuel Valls, qui posaria el dit a la mateixa nafra. Així, va admetre el fracàs de … Continuar llegint

Ser (una mica) Charlie

A ‘La condició postmoderna’, publicat en català per Angle Editorial, Lyotard ens adverteix que els nostres són uns temps en què els grans relats han perdut la seva legitimitat. Al XIX no es posaven en dubte certes coses tingudes per fonamentals, però sí al XX, i en especial a Europa. D’això n’hem dit postmodernitat, que és, en resum, el nom amb què ens referim a la nostra particular –occidental- crisi d’autoestima i d’identitat. No es pot dir que no hi hagi raons que ho expliquin: el segle XX ha estat un segle en molts sentits terrible, ple d’odi, mort i … Continuar llegint

El fred d’Auschwitz

El novembre del 2013, ara fa una mica més d’un any, recorria les planes d’Auschwitz dalt d’un cotxet dels que es fan servir en els camps de golf. El conduïa el director del Museu Estatal d’Auschwitz-Birkenau, l’historiador Piotr M.A. Cywiski, i m’acompanyava el meu fill i uns bons amics. L’estampa tenia un punt d’estranya, però els cotxets de golf són la millor manera de fer-se una idea de la immensitat d’aquell infern. Durant el recorregut ens vam anar aturant aquí i allà, als barracons de totxana, als de fusta, a les cambres de gas, als crematoris, a una cel·la de … Continuar llegint

Qué nos jugamos en Escocia

Queda muy poco para que los escoceses decidan sobre su futuro. Van a poder votar sobre la independencia y lo van a hacer tras llegar a un acuerdo con Londres. Europa mira a Escocia, en especial algunas capitales y las naciones minoritarias. España y Catalunya están, por supuesto, muy, muy pendientes de lo que ocurre. Pero, ¿cómo va a influir la votación escocesa en la partida catalana? Empecemos por lo obvio. Y lo obvio es que la lección democrática del Reino Unido da pie a una comparación sonrojante en términos democráticos para el Ejecutivo de Rajoy y para el PSOE. … Continuar llegint

Un tema europeo

Hay algunos tópicos políticos que, como los futbolísticos, no dejan de repetirse una y otra vez sean verdad, mentira o a medias. Uno de ellos es muy propio justamente de las elecciones europeas y por eso estos días no dejamos de oírlo. Consiste en decir que en las europeas hay que hablar de temas europeos y no de otras cosas como, por ejemplo, el movimiento soberanista catalán. Esta admonición la ha formulado, entre otros, Duran en su carta semanal a la militancia: «Hay muy poco interés en hablar de Europa y, por tanto, se sitúa el debate local por encima … Continuar llegint

Futuros imaginados

Europa –sus líderes, sus partidos, sus países– está metida de lleno en campaña electoral. Vladimir Putin está también en campaña. Él siempre lo está. Y el viernes produjo para todos nosotros lo que es sin duda uno de los mejores espots de una carrera que acumula ya un buen número de ellos. Esta vez no aparece practicando kárate o dando brazadas en un lago siberiano. Esta vez, el pasado viernes, Putin quiso que el mundo lo viera y lo sintiera como comandante supremo de las fuerzas armadas. Como guerrero y conquistador. Que lo contemplemos haciendo ostentación del poder de sus … Continuar llegint

Europeas, Catalunya

Nos encontramos a las puertas del comienzo oficial de la campaña de las elecciones europeas. Y, como ocurre en este tipo de comicios más que en ningún otro, en ellos va a dilucidarse, además del reparto de escaños en Estrasburgo, un puñado de otros asuntos. Por ejemplo, en el caso de PP y PSOE, se trata en gran medida de someter a examen los liderazgos, esto es, el de Mariano Rajoy y el de Alfredo Pérez Rubalcaba. Especialmente en el segundo caso, la cita puede resultar determinante. En Catalunya, las europeas van a estar naturalmente muy teñidas por el debate … Continuar llegint

Els ‘nostres’ a Ucraïna

¿Qui són els nostres en el conflicte d’Ucraïna? La pregunta, que he sentit més d’un cop durant aquestes últimes setmanes, té molt a veure amb el problema. Amb el problema d’Europa. I no només de l’Europa política, sinó també de l’Europa cultural, intel·lectual, periodística, etcètera. Aquesta pregunta, que és tan pròpia de l’Europa occidental, és en si mateixa un símptoma. I és una pregunta que no té sentit a Washington ni tampoc a tots els països que han aconseguit alliberar-se de la bota soviètica (actualment russa). A Ucraïna els nostres , diguem-ho ràpidament, són els joves que van ocupar la … Continuar llegint

La bella Europa, a la cruïlla

Els impulsors del projecte europeu han participat, tots ells, en algunes creences fonamentals. Una d’elles, segurament la principal, és la del progrés continu. Confiaven que la unitat europea, avancés ràpidament o més lentament, o fins i tot encara que es produïssin aturades, mai no deixaria de tirar endavant. Era un procés mogut per un vector, una força, de sentit únic. Els pares fundadors –els Adenauer, Schuman, Monnet i De Gasperi– van pensar que, si la relació entre estats se centrava primer en qüestions econòmiques –el carbó, l’acer– després la mateixa dinàmica aniria fent-la més robusta. Una cosa portaria a l’altra. … Continuar llegint