El cráter político español

Baten nuestras sociedades democráticas tenaces vientos de división, y surgen aquí y allí líderes populistas, muchos de extrema derecha, pero también de extrema izquierda. El ambiente se endurece y las gentes se dividen. El diálogo, el debate democrático entre opuestos, deviene entonces no solamente estéril sino también imposible, pues los unos se niegan a escuchar a los otros. Es una batalla en que todo vale: ofender, insultar y mentir a sabiendas. Se desdibujan los límites, y lo que cuenta es apiñar a los tuyos, encorajinarlos, entonar juntos ásperos cantos belicosos. La guerra es, decía el viejo Clausewitz, la continuación de … Continuar llegint

Sánchez y los riesgos de la malversación

Pedro Sánchez, Unidas Podemos y el independentismo reprocharon que, ante el ‘procés’ independentista, Mariano Rajoy, abundando en su habitual desidia, trasladara el problema a los jueces y a las fuerzas policiales. Tal subcontratación incluyó dotar al Tribunal Constitucional de poderes para perseguir a los independentistas. Rajoy optó por esa vía y renunció a la política. Ni siquiera en las dramáticas horas anteriores a la declaración del 27 de octubre de 2017 quiso abrir una senda de diálogo. Eso desencadenó la declaración del ‘president’ Puigdemont y a continuación la aplicación del artículo 155. Una vez en el poder, el independentismo, y … Continuar llegint

Trueba, els Pujol i l’antipujolisme incurable

Se’n parla, i en general ha estat ben acollida, de la minisèrie documental —quatre episodis— sobre la família Pujol dirigida per David Trueba i que es pot veure a la plataforma HBO. El producte té un títol amb certa gràcia, encara que menys de la que alguns li atribueixen, al meu entendre: La sagrada familia. Els episodis, de menys d’una hora, s’estructuren cronològicament i, en tres d’ells, l’assumpte principal són les acusacions de corrupció contra els Pujol. No és, doncs, un documental sobre el president Pujol o la seva família, sinó exactament sobre els seus draps bruts, alguns comprovats i … Continuar llegint

Tots volen ser Convergència

El divendres 17 de novembre va fer 48 anys de la simbòlica trobada a Montserrat que va donar pas al naixement de Convergència Democràtica de Catalunya, una formació que, en el seu origen, era fonamentalment la conjura d’un grup de personalitats rellevants provinents de partits diferents, i entre les quals hi havia des de democristians fins a socialdemòcrates passant per liberals clàssics. El promotor no era altre que Jordi Pujol, que havia decidit passar del fer país al fer política. Faltava un any per a la mort de Franco. Convergència es convertiria en poc temps en una maquinària política potentíssima, … Continuar llegint

Giró ha decidido no rendirse

¿Qué hubiera ocurrido sin la encendida arenga de Puigdemont contra ERC aprovechando el Onze de Setembre? ¿Y si Turull hubiera hecho campaña -como hicieron consejeros como Jaume Giró o Victòria Alsina- para que Junts per Catalunya permaneciera en el Govern? ¿Y si la consulta a los afiliados hubiera tenido lugar un poco después, con las aguas más calmadas, y no justo tras el choque entre los dos partidos? Estas, y podrían ser muchas más, son simples hipótesis caducadas, que yacen en los márgenes del pasado reciente. Pese a ello, no son pocos los que, como el ya mencionado Giró, no … Continuar llegint

Ens calen uns altres líders independentistes

Soc, em compto, entre els ingenus que van creure que els diferents actors de l’independentisme podrien, atesa la transcendència del que tots ens hi juguem, fer un reset, tornar a començar, i escombrar el rancor i els comptes pendents del passat. Tan gran és la meva ingenuïtat que ho vaig tornar a pensar quan va començar l’actual legislatura. No cal dir que em vaig equivocar de mig a mig. La fractura no s’ha reparat, tot al contrari, de manera que la dinàmica de la confrontació ha anat cada vegada a més. En aquesta espiral suïcida hi perd —no cal dir-ho— … Continuar llegint

Rocky Trias y el combate por Barcelona

En ‘Rocky III’ (1982), Rocky Balboa, campeón del mundo, cae derrotado por los puños de hierro del salvaje Clubber Lang. Es su rival y amigo Apollo Creed quien le empujará a entrenar duro antes de subir al ring de nuevo para vengarse de Clubber, al que conseguirá vencer en un combate absolutamente agónico. Xavier Trias, alcalde de Barcelona entre 2011 y 2015, y único convergente que ha conquistado el puesto, no ha competido desde la derrota de 2015 a manos de Ada Colau. La candidata, después alcaldesa, no se ahorró en aquella campaña ni el juego sucio ni los golpes … Continuar llegint

Feijóo i Puigdemont compliquen la vida a ERC

És una llarga tradició que, cada vegada que s’acosten cites electorals a Espanya, la qüestió catalana de seguida hi aparegui, hi aflori. Tant hi fa que les urnes s’obrin a l’altra banda de la Península. Sempre hi surt. Si bé això no és nou, en els últims temps, o sigui, des que governa Pedro Sánchez amb Podemos, l’ús de la catalanofòbia en campanya per part de la dreta espanyolista és gairebé obligat, preceptiu, un must, com es diu ara. Les eleccions madrilenyes i les andaluses últimes en són dos exemples entre tants. Vist que la catalanofòbia és una recepta que … Continuar llegint

¿Presupuestos y propina?

Da la viva impresión de que Esquerra Republicana no ha comprendido todavía los estrictos límites y las ásperas penalidades que conlleva gobernar en solitario, aunque bien cabe la posibilidad de que, en realidad, estén intentando disimular como pueden el estado de fragilidad en que se hallan. Quizás, en su momento, ilusionados por la perspectiva de librarse de Junts per Catalunya, no se entretuvieran lo suficiente en calibrar qué significa realmente gobernar con 33 diputados. Es decir, puede que pecaran de imprudentes. Los demás grupos del Parlament, del primero al último, seguramente se dieron cuenta de la impostura y por ello, … Continuar llegint

Això dels Mossos no ho arreglaran ni Elena ni Aragonès

Abans que Pere Aragonès comparegués, dimecres, davant el Parlament per explicar els canvis de consellers arran de la sortida de Junts per Catalunya del Govern, ja havia esclatat el primer gran escàndol polític de la difícil travessia que afronta amb el suport de només 33 diputats. La qüestió dels Mossos no és un afer menor, ni un sotrac més en el camí. És un afer molt delicat i greu. Que els Mossos no deixin de protagonitzar males notícies, i que els comissaris en cap i la resta de comissaris s’hagin convertit en carn de telenotícies és sens dubte negatiu. Recordem … Continuar llegint