La taula de diàleg, una comèdia que cal fer

De la taula de diàleg entre els governs espanyol i de la Generalitat prevista per al setembre no se n’ha d’esperar gran cosa. M’aventuraria a dir que més aviat no se’n pot esperar res. Cap avanç significatiu. I en això, expressat amb més o menys convenciment, sembla estar-hi tothom d’acord. Algú podria dir que és una comèdia que cal formalitzar. Per començar, el govern català no pot baixar del ruc de l’amnistia i l’autodeterminació. Qualsevol cessió que vulgui fer ERC en aquest sentit, si és que això passés, seria aturada per JxCat i la CUP. Per la seva banda, Pedro … Continuar llegint

Pedro Sánchez y el giro emocional

Los neurocientíficos, en particular los que se ocupan de dirimir cómo los humanos tomamos nuestras decisiones, nos han enseñado, nos han demostrado, que las emociones y una serie de mecanismos ancestrales grabados en nuestros cerebros condicionan fuertemente, decisivamente, nuestra manera de actuar. Pensaba en ello al evocar cómo Pedro Sánchez ha logrado transformar lo que podríamos llamar ‘el clima’ de las relaciones con Catalunya. Tan es así que recordar hoy que el PSOE fue fundamental en la aprobación del 155 a algunos se les puede antojar antipático, incluso molesto. Sea como fuere, la realidad es que el Gobierno de socialistas … Continuar llegint

Ajornada la catarsi Junqueras-Puigdemont

Tot apunta, i així està previst, que demà dimecres a Waterloo es produirà la primera trobada cara a cara entre els líders d’ERC i el de Junts, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, des de la tardor del 2017, quan, després de la fallida declaració d’independència, el primer va optar per quedar-se a Catalunya i el segon per marxar a l’estranger. Des d’aleshores, i especialment a partir de la convocatòria, pel 155, de les eleccions del 21 de desembre de 2017, aquests dos homes han dirigit des de la distància la guerra sorda que els ha enfrontat a ells i a … Continuar llegint

El respiro

Esta vez, sí. Esta vez la coreografía ha estado bien diseñada -también en sus detalles- y perfectamente ejecutada. Primer movimiento: indultos. Segundo: reunión en la Moncloa. El tercero llegará en septiembre: reinicio de la mesa de diálogo entre gobiernos. Obispos, empresarios, sindicatos, prensa internacional y cancillerías europeas han saludado la iniciativa de Pedro Sánchez. Clamoroso fuera de juego del PP, que ha quedado sumido en un estado entre el desasosiego y la melancolía. Pablo Casado maldice y, cuando el presidente del Gobierno español compareció en el Liceo, habló de “platea subvencionada”. Amenaza agria, torva la mirada, Aznar: “Son días para … Continuar llegint

De còmplices i complicitats: el PP, Sánchez, Aragonès i Puigdemont

Curiosament i contra pronòstic, la batalla dels indults dels presos independentistes se li està fent costa amunt al PP. No és solament que no estigui sent un passeig triomfal. No és solament que les firmes no vagin ni de lluny tan bé com van anar antany. O que en la manifestació de Colón Pablo Casado no sabés gaire com posar-s’hi, dubtós com estava entre treure pit al costat de l’ultra Santiago Abascal o amagar-se rere les faldilles de la sempre impetuosa Isabel Díaz Ayuso. És que l’assumpte dels indults està tenyint la imatge de “liberal” de Casado per projectar-lo com … Continuar llegint

Pedro Sánchez, listo para el aterrizaje

Los últimos días, ya con la decisión tomada sobre los indultos, no han sido nada malos para Pedro Sánchez. Sobre todo, por la aprobación, por parte de Bruselas del plan de recuperación español, que abre la puerta a la llegada de 69.5000 millones de euros. Antes, el presidente acudió a la cumbre de la OTAN, cita donde uno se codea gentilmente con primeras figuras mundiales. Lástima, eso sí, del ridículo paseíllo con el presidente norteamericano, quien, mientras estiraba las piernas, parecía tener su mente lejos, muy lejos de allí (“hay que hacer que pinten la fachada de Wilmington” -la casa … Continuar llegint

¿Existen (verdaderos) patriotas españoles?

Tras titubear, Pablo Casado se enroló en la ofensiva en contra de los indultos a los presos independentistas. En el PP recogen firmas como hicieron contra el Estatut y se concentrarán el próximo domingo con Vox (y los vestigios de Ciudadanos) en la plaza Colón, con la rojigualda contra el cielo de junio. ¿Por qué hace Casado tal cosa? Respondo: porque, tras la victoria aplastante en la Comunidad de Madrid, está convencido que le va a ayudar a desgastar al Gobierno de Sánchez. También porque cualquier cosa vale para esconder los escándalos de corrupción que arrecian sobre el PP. Otro … Continuar llegint

Els pecats de Pujol: la metàfora i l’el·lipsi

Si haguéssim de dir de què tracta l’entrevista en forma de llibre que Vicenç Villatoro ha fet a Jordi Pujol, Entre el dolor i l’esperança (Proa i Enciclopèdia), podríem apuntar que ens trobem sobretot davant d’un intent del segon d’explicar-se a si mateix i als lectors, i, idealment, al poble de Catalunya. Una explicació que pretén potser no exactament que la gent el perdoni, però sí que posi l’escàndol dels diners que el seu pare li va deixar a l’estranger en un discret segon pla. La confessió, el 2014, de l’afer va suposar un autèntic terratrèmol. El llibre és interessant … Continuar llegint

Jaume Giró, una bona notícia

Jaume Giró, que havia completat els seus estudis a la Universitat de Navarra, va iniciar la seva carrera periodística a la redacció d’Europa Press a Barcelona. Va començar com a becari, però aviat va cridar l’atenció de Salvador Aragonès, que n’era el director. Els que van treballar amb ell expliquen que Giró, que s’encarregava de la informació econòmica, era un tipus intel·ligent i molt pencaire, però que, a més, tenia instint i ambició. Una autèntica fura. Tant és així que aviat es va convertir “en una màquina d’aixecar notícies” i diu la llegenda que seu era el rècord de notícies … Continuar llegint

Ahora, navegar y mantener el rumbo

Pere Aragonès, 132º presidente de la Generalitat, poco tiene en común con el presidente a quien sucede, Quim Torra. No solo por edad -Aragonès es muy joven- sino por formación, talante y trayectoria. Y sobre todo porque Aragonès no parece alguien inclinado a la fantasía, al irredentismo o a la mística del martirio. Aragonès, al cual en esta tercera sesión de investidura vimos por primera vez adoptar formas realmente presidenciales, es más bien un pragmático, un realista. Alguien que atiende a lo que ocurre antes de llegar a conclusiones, y no al revés. Aragonès forma parte de un partido convencional … Continuar llegint