La CUP, una pedra (grossa) a la sabata

Poques, molt poques han estat les alegries de l’independentisme en els darrers temps. Si de cas, algunes victòries parcials, alguns èxits, com ara les que s’han obtingut davant la justícia europea. Més enllà d’això, la darrera legislatura, la de Quim Torra, ha estat digna de ser oblidada. Amb un president que, volgudament, per una punyetera pancarta, va fer la fi del cagaelàstics. Però resulta, ai las!, que una bona part del votant independentista és d’acer inoxidable i ho aguanta tot. I així és com el passat 14 de febrer, a desgrat dels seus esguerros i pecats, els partits independentistes van … Continuar llegint

ERC i JxCat, l’obligat ‘reset’

Em temo que continuem malament. O força malament. No veig que en el pla polític les coses hagin fet un gir transcendental des del diumenge 14 fins avui. Millor, tanmateix, que primer recapitulem breument. Contra el que alguns, enganxats a les respostes dels ciutadans a les enquestes, van pronosticar, les eleccions del 14-F es van veure molt més condicionades per la dialèctica entre independentisme i antiindependentisme que per la discussió al voltant de com rescatar l’economia i pal·liar els estralls socials de la crisi. L’eix esquerra- dreta hi va ser present, per descomptat, però el leitmotiv va ser un cop … Continuar llegint

Un domingo triste, gris, melancólico

El domingo va a resultar un día gris, triste, incluso melancólico. Y no me refiero a la climatología, aunque es probable que el cielo no se vista de luminoso azul. Son muchos los que no van a ir a votar, por la misma razón que han sido multitud los que han solicitado no haber de atender en las mesas electorales. Por el miedo al coronavirus, al covid-19, ese fantasma que ha trastocado nuestras vidas, ese lastre que cada uno acarrea como puede. Pero no es solo la enfermedad y su ristra de consecuencias. La política, los partidos y los políticos, … Continuar llegint

Salvador Illa no lo tiene tan fàcil

Salvador Illa no lo tiene tan fácil como algunos quieren creer. Los sondeos han reflejado, unos más, otros menos, que la irrupción de Illa en la carrera electoral era muy bien recibida. Pero hasta las elecciones queda un buen trecho, que se le va a hacer largo. Le hubiera ido mucho mejor si el Govern no hubiera intentado aplazar la cita con las urnas. Que el PSC fuera el único partido en rechazar el 30 de mayo -no quería arriesgarse a que el efecto Illa se diluyera- y utilizara a alguna de sus terminales -Izquierda en Positivo- para recurrir ante … Continuar llegint

El govern poti-poti que vol Aragonès

Primer van ser només insinuacions, però després ja no. Pere Aragonès ho ha anat repetint (amb l’assentiment de Junqueras) amb totes les lletres d’un temps ençà. Si guanya ERC, vol governar amb JxCat i també amb la CUP, els comuns i el PDeCAT. De les insinuacions no en vaig fer cas. Ara, quan ho diuen Aragonès i també Junqueras, és a dir, quan ho diu ERC oficialment, ja no es pot eludir la qüestió. Vull dir, s’ha de prendre seriosament i s’hi ha de rumiar, per surrealista que sembli la proposta. A més de surrealista, resulta que la pensada, si … Continuar llegint

Optimistas y pesimistas electorales

El Govern catalán ha pospuesto las elecciones programadas para el mes que viene. Van a ser estos los comicios más esperados de la historia, pues fueron anunciados hace casi un año por el president Torra en un momento de mosqueo tras un encontronazo –uno más– con sus socios de ERC. Existían, hay que reconocerlo, argumentos tanto a favor de aplazar como de mantener la fecha del 14 de febrero. Estábamos en tablas, por decirlo como en el ajedrez. Por lo tanto, la decisión quedó del todo en manos del Govern y de las fuerzas parlamentarias. Mi parecer no coincide con … Continuar llegint

Salvador Illa: operació d’estat

Sorprèn i no sorprèn la campanya per terra, mar i aire que s’ha engegat per fer veure que Salvador Illa és una mena de gegant polític i, en segon lloc i més important, per projectar la impressió que el PSC es troba com qui diu a les portes de guanyar les eleccions i obtenir el Govern de la Generalitat. El PSC s’ha convertit aquesta vegada —com un dia ho va ser Ciutadans— en l’ariet dels poders empresarials, financers i mediàtics que pretenen acabar amb l’independentisme. Quant a aquests últims, els mediàtics, hem començat a veure aquests dies alguns articles, presumptament … Continuar llegint

¿El rey de la derecha?

Ha cundido una cierta decepción ante la escueta referencia hecha por Felipe VI al emérito en su Mensaje de Navidad. Pero la tacañería no es para nada extraña, si uno lo piensa. El Rey es consciente de que apenas acaba de cruzar el umbral del infierno al que le arrastra su padre. Es prudente, por lo tanto, esperar. Reservar ánimo, energías y credibilidad para lo que promete ser una larga y angustiosa peripecia. Aparentemente hasta ahora solo ha trascendido una porción de los abusos de Juan Carlos I, que, recordémoslo, reinó cerca de 39 años, lo que da para mucho. … Continuar llegint

Important i urgent: la salut del català

Hi ha un assumpte alhora important i urgent que no està present, almenys no d’una manera prou visible, en el debat públic català. Ni, entre, sembla, les prioritats del govern de la Generalitat de Catalunya. O dels partits catalanistes. No tinc gaires esperances, per tant, que sigui objecte d’atenció, d’atenció seriosa, en la pròxima cursa electoral, la que ens ha de dur fins al 14-F. No és una qüestió nova. Més aviat es podria afirmar que és la mare de totes les qüestions. Parlo de la salut actual i futura del català. Sí, és veritat que sovintegen, més o menys, … Continuar llegint

Aragonès i PSC, vent de popa

“Aquesta vegada sí…, vaja, em penso”, a desgrat dels sondejos favorables, l’eufòria no regna entre els responsables de la sala de màquines d’ERC. El que hi ha és una tensa, provisional confiança que el 14 de febrer sí que aconseguiran vèncer Junts per Catalunya o, per dir-ho més cruament, sí que aconseguiran derrotar Carles Puigdemont. Tanmateix, en el fons, en el fons del fons, no les tenen totes i comparteixen, encara que no vulguin, la por a un nou i amarg fracàs. Hi ha també, sí, una pinzellada del tradicional acomplexament republicà davant dels convergents (molts republicans encara senten, equivocadament, … Continuar llegint