Telón para el presidente activista

Lo anunciado ha sucedido ya. Cuando ocurrieron los hechos juzgados, sus consecuencias parecían lejanas, pero hoy, transcurrido aproximadamente un año y medio, están aquí. Los días de Torra como presidente de Catalunya han acabado. Es el tercer presidente seguido, tras Mas y Puigdemont, que colisiona con la justicia española. Los tres que han gobernado apoyados por una mayoría independentista. Habrá tiempo para analizar a fondo el recorrido presidencial de Torra, que tomó posesión en mayo del 2018. Digamos por ahora que su mandato ha estado marcado por el fracaso de octubre del 2017 y el conflicto político con el Estado. … Continuar llegint

Vols dir que torna l’eix esquerra-dreta?

Catalunya s’encamina cap a unes noves eleccions. Davant aquesta perspectiva, hi ha qui ha començat a imaginar l’escenari en què tindrà lloc la confrontació. Ho fan, esclar, totes les sales de màquines dels partits, però també assessors, analistes, experts i periodistes. La qüestió primera, i absolutament clau és la següent: seran unes eleccions dominades per la qüestió nacional o el centre de gravetat es desplaçarà a les polítiques econòmiques i socials? O el que vindria a ser el mateix: continuarà imposant-se l’eix catalanisme-espanyolisme o aquest cop prevaldrà en la precampanya i la campanya l’eix ideològic esquerra-dreta? Si un s’aproxima a … Continuar llegint

Torra nos mete en un lío

La más que probable inhabilitación de Quim Torra por negarse a retirar la pancarta de apoyo a los presos está al caer. Es un castigo desproporcionado que tendrá repercusiones que trascienden al presidente de la Generalitat, pues el asunto interferirá en la vida política e institucional catalana en unos momentos muy delicados a causa de la terrible crisis sanitaria y económica. Torra prometió en enero que tras aprobar los presupuestos iba a convocar elecciones. Estaba harto de lo que consideraba deslealtades de ERC. Lo proclamó a los cuatro vientos. Luego, cuando se aprobó el presupuesto, aludió a la grave situación … Continuar llegint

Canvi de govern poc patriòtic

Quim Torra va presentar-se, i es presenta, com un patriota, com algú compromès fins al moll de l’os amb aquest país. El president sempre ha rebutjat tenir aspiracions polítiques particulars o ser un home de partit o facció. Igualment, i de manera reiterada, s’ha referit a la dignitat de la institució de la Presidència de la Generalitat, i a la necessitat de defensar aquesta dignitat, igual que la de la resta d’institucions catalanes. És més: s’ha declarat disposat al sacrifici personal per defensar aquesta dignitat, i fins i tot ha cridat a convocar un nou referèndum com el de l’1-O. … Continuar llegint

Puigdemont i el bucle temporal

a darrera pel·lícula de Christopher Nolan, Tenet, no és, expressem-ho amb delicadesa, una pel·lícula fàcil de seguir. El producte és visualment espectacular i, com a història de lladres i serenos (o d’un heroi que malda per salvar el món) resulta prou entretinguda. El que la fa complexa són els desplaçaments constants -d’objectes i persones- en el temps. Així, mentre n’hi ha que van endavant en el temps, altres van endarrere. Més encara: uns i altres -també la mateixa cosa o persona- poden coincidir en un mateix espai-temps, de manera que mentre uns van, els altres tornen. Un cotxe, per exemple, … Continuar llegint

Sobreviure després de Messi

Un bon amic sosté la teoria, que defensa amb convicció, que les situacions que es produeixen a can Barça, concretament en el seu primer equip de futbol, anticipen el futur més o menys immediat del país. Així, si el Barça va malament i perd, Catalunya, especialment la seva política, tendeix a empitjorar, a deteriorar-se. Si, en canvi, el Barça juga bé i guanya títols, les coses rutllen amb fluïdesa i Catalunya tira endavant. El Barça vindria a ser, doncs, com l’estatueta d’un monjo que es pengen als balcons d’algunes cases. El religiós, amb les muntanyes de Montserrat al fons, informa, … Continuar llegint

L’independentisme i la monarquia

L’independentisme català ha anat incrementant progressivament la censura i els retrets al rei Felip VI, especialment des del seu discurs del 3 d’octubre del 2017. La meva pregunta és si realment l’independentisme ha d’invertir grans energies i esforç a qüestionar la monarquia espanyola, i fins a quin punt això contribueix a aconseguir un referèndum sobre el futur de Catalunya. No és aquest un article en defensa de la Corona espanyola. Joan Carles va ser rei perquè Franco el va nomenar successor i els partits van decidir encasquetar-lo a la Constitució del 1978. Les formacions republicanes del moment, PSOE i PCE … Continuar llegint

Bonvehí decide plantarse

La reunión telemática del consejo nacional del PDECat, la tarde-noche del jueves, salió mejor de lo que algunos hubieran soñado hace no mucho tiempo. Los puigdemontistas habían renunciado a que se votara la propuesta de los presos para que los miembros del PDECat se incorporaran a JxCat y disolvieran el partido más tarde. El consejo nacional se desarrolló de forma plácida. David Bonvehí explicó cómo anda la negociación con JxCat y subrayó el mensaje que antes había hecho llegar también a Carles Puigdemont: el PDECat no va adesaparecer y, pase lo que pase, va a presentarse a las elecciones al … Continuar llegint

Marchena vol espanyolitzar els presos

El jutge Manuel Marchena s’ha convertit en un dels grans pilars de l’Espanya de la crosta. De l’Espanya immobilista, antimoderna i retrògrada. Ara ha decidit, a desgrat de les conseqüències que tindrà per a tots els presos d’Espanya, que ell, el Tribunal Suprem, s’encarregarà de dir qui pot o no pot sortir de la presó. Aquesta revolució, que trenca amb el que passava fins ara, no afectarà només els graus penitenciaris, sinó també els permisos. Marchena continuarà decidint, i amargant, la vida dels presos. Marchena després de Marchena. Del foc no a les brases, sinó al mateix foc. Si la … Continuar llegint

Puigdemont vuelve a la carga

Vuelve a la carga el ‘president’ Puigdemont. Esta vez con un artefacto político diseñado a su medida, una hibridación de movimiento civil y partido clásico. El objetivo es claro: ganar de nuevo las elecciones a ERC, como hizo en dos ocasiones anteriores. El último sondeo publicado por EL PERIÓDICO DE CATALUNYA deja la puerta abierta a otra remontada. Sea como fuere, seguramente la próxima contienda tampoco servirá para sentenciar sobre la hegemonía política en Catalunya. En ERC están nerviosos, muy nerviosos. Y es lógico. Por la fuerza motriz de Carles Puigdemont y porque las dos grandes bazas que planeaban jugar … Continuar llegint