Catalunya i la moció contra Rajoy

Pedro Sánchez, potser el líder més fluix que ha tingut el PSOE des que va morir Franco, va veure, amb la sentència de Gürtel i l’empresonament de Zaplana, com s’obria davant seu això que ara en diuen una ‘finestra d’oportunitat’. I va llançar-s’hi de cap. De fet, no podia deixar passar l’ocasió, ja que la seva incapacitat per oferir una alternativa al PP i Ciutadans l’anava arrossegant, amb el seu partit, cap a la irrellevància política. Les decisions es poden jutjar de moltes maneres. Una manera de fer-ho, habitual i tramposa, és fer-ho segons els resultats que se’n derivin. Se’n … Continuar llegint

La pinza

Quim Torra resulta el hombre ideal para ejecutar la estrategia diseñada por Carles Puigdemont. Torra está determinado a no moverse de un guion que pasa, fundamentalmente, por ignorar el fracaso del 27 de octubre y aferrarse al relato idealista y sus objetivos: restituir al presidente legítimo e implementar la república. Pero, a día de hoy, Puigdemont tiene cero opciones de volver a ser presidente de la Generalitat, igual que no existe república que implementar. Cada uno de los movimientos de Torra, que llegó envuelto por la polémica por unos antiguos comentarios completamente inaceptables en Twitter y en algunos artículos, se … Continuar llegint

Les piulades del president

Joaquim Torra i Pla, Quim Torra, el nou president de la Generalitat, ha arribat precedit d’una aspra polèmica per unes piulades a Twitter i uns articles del passat on menysprea els espanyols genèricament. Són unes manifestacions que una immensíssima majoria dels catalans -entre els quals m’hi incloc- no comparteix en absolut i rebutja. Li han caigut al damunt, i endevino que li continuaran caient, un allau de desqualificacions i insults: xenòfob, racista, supremacista, etcètera. Els que fa molt temps que estan llançant aquests epítets contra el nacionalisme català, el soberanisme i l’independentista han vist ara com s’obria davant seu un … Continuar llegint

Fumata negra

No es, ciertamente, la Capilla Sixtina, y tampoco tiene chimenea el aséptico salón berlinés donde se reunió ayer el cónclave de Junts per Catalunya. Pero el resultado se pareció mucho a cuando la gente se aprieta en la plaza de San Pedro para saber si un nuevo Papa ha sido elegido. La ‘fumata nera’ –fumata negra– indica que no hay resolución, que no ha habido éxito. Los feligreses suelen recibir entonces la mala noticia con una mezcla de desilusión y ansiedad, mientras de la multitud se eleva un perceptible “¡oooooohhh! Para una gran parte del independentismo la jornada de ayer … Continuar llegint

Patrícia Plaja i la depuració desbocada

Diu l’article 155 de la Constitució espanyola, en el seu primer punt, que el govern espanyol “podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla [Comunidad Autónoma] al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general”. I afegeix, en el segon punt, que: “Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas”. Retinguin dos conceptes i tinguin-los presents en llegir les ratlles que venen a continuació: “interès general” i “instrucciones a todas las autoridades”. A Catalunya, el que s’ha fet, … Continuar llegint

De bombolles i realitats paral·leles

Escrivia fa uns quants dies en aquestes mateixes pàgines, referint-me a la dificultat de l’espanyolisme per admetre els fets que qüestionen el seu relat, que «l’obstinació és marca de la casa. Es parla amb freqüència de la realitat paral·lela independentista. A l’altre bàndol, la bombolla té parets de ciment armat». Per descomptat, refugiar-se en les pròpies conviccions no és una temptació exclusiva de l’espanyolisme o l’independentisme, o de part d’ells, sinó una cosa molt humana. Humana i universal. Per això, la cèlebre sentència atribuïda al britànic Keynes, que hauria afirmat que «quan les circumstàncies canvien, jo canvio d’opinió, ¿què fa … Continuar llegint

Puigdemont, capficat i poderós

En l’entrevista que li va fer Vicent Sanchis, director de TV3, vaig trobar-hi un president Puigdemont diferent del que és habitual. Dediquem avui, si els sembla, unes quantes ratlles a les impressions i a les intuïcions, si es vol dir així. Primera impressió: el vaig trobar més tens, més capficat, reconcentrat, més absorbit per una mena de força de gravetat interna. Em va semblar una mica allunyat del Carles Puigdemont afable, distès, d’esperit esportiu que estem acostumats a veure. Com si a dures penes pogués dominar el mal humor, un mal humor que no em va semblar producte del moment, … Continuar llegint

Preparar el medio maratón

El soberanismo y, con él, los que aman a la justicia, han experimentado alegría y alivio gracias a algunas noticias recientes sobre el proceso catalán. En primer lugar, por supuesto, el rechazo rápido y contundente de los jueces alemanes a la acusación por sublevación contra el ‘president’ Puigdemont formulada por Llarena. La prosa de Llarena, una vez traspasados los Pirineos, se revela como lo que es: pura quincallería ideológica. Veremos cómo acaba finalmente el asunto. Otra alegría llegó luego de la mano del juez español Diego Egea -hay quienes conservan el sentido común- que mandó a su casa a la … Continuar llegint

Espanya, en un camp de mines

De fa ja un temps que estic convençut que l’afer dels líders catalans a l’estranger esdevindrà un horrorós camp de mines per al govern espanyol. Un autèntic fangar del que li serà impossible escapar-ne indemne. Més aviat, vaticino, en sortirà cobert fins dalt de fang o de coses pitjors. Fins ara, els poders de l’Estat, entre els quals el govern Rajoy n’és un, potser el més important però ni de bon tros l’únic, havien aconseguit anar controlant la situació. Sí, hi hagut protestes internacionals, de la premsa, de polítics i personalitats, d’Amnistia Internacional i del comitè de Drets Humans de … Continuar llegint

Rajoy, Puigdemont y Urkullu

Periodistas y la ‘troupe’ habitual de propagandistas han tratado de cargar toda la responsabilidad de la declaración de independencia del 27 de octubre sobre Carles Puigdemont. Incluso Santi Vila, quien fue persona de confianza del ‘president’, ha apuntado que si Puigdemont no lo hubiera hecho no habría ni artículo 155 ni líderes independentistas encerrados (obviando que los Jordis se hallaban ya injustamente entre rejas). Vila saltó del barco en el último minuto, pese a haber prometido, como hicieron solemnemente y uno por uno todos los ‘consellers’, no hacerlo fuera cual fuera el desenlace. Son muchos los esfuerzos invertidos en forjar … Continuar llegint