Refer-nos, recomençar

El punt en què es troba el moviment civil i polític per l’autodeterminació i la independència de Catalunya exigeix que es produeixi un alto, una parada. Una parada per analitzar, per reflexionar. Amb l’objectiu de repensar-nos i repensar el país a mitjà i llarg termini. Per provar de fer les coses millor a partir d’ara. I veure-hi millor i tan enllà com puguem. La desbandada que va seguir a la simbòlica declaració d’independència del 27 d’octubre va donar pas a l’aplicació de l’article 155 -que el PP fa servir com un dret de cuixa polític- i a la presó, l’exili … Continuar llegint

Els treballs de l’independentisme

Si l’independentisme vol veure els seus objectius acomplerts en el futur, arribi aquest futur quan arribi, està obligat a treure conclusions profitoses del que ha passat en el xoc amb el Govern espanyol. En una batalla tan desigual i sent la part feble, la rigidesa, no ser capaç d’aprendre, no intentar desenvolupar al màxim les pròpies destreses i aprofitar les oportunitats seria imperdonable. La primera i principal lliçó –extensible a Ciutadans i també al PSOE– que sobre el Govern del PP pot extreure és la següent: l’Executiu espanyol no negociarà mai un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya. Sense propostes No … Continuar llegint

La derrota (també) de Felip VI

Reviso el discurs del rei del passat dia 24. Penso, crec que fonamentadament, que el que llegeix aquest senyor davant les càmeres ens pot donar pistes de com estan les coses a Madrid, en especial a les altes esferes polítiques, funcionarials, econòmiques, judicials, militars i mediàtiques. Alguns dels seus membres formen a més part del cercle íntim del rei, un cercle en què s’hi compten gent interessant i preparada, així com insuportables ‘pijos’ i un grapat de ganduls (se’n recorden del ‘compi yogui’ de Letícia, el penques de Javier López Madrid?). El que no hi ha gaire, per no dir … Continuar llegint

Colosal varapalo a Rajoy

En un país realmente serio Mariano Rajoy se marcharía. A su vez, el PP y Ciudadanos, también el PSOE, modificarían su aproximación al independentismo y la forma en que han tratado a los catalanes en los últimos años. Las urnas han hablado, han dictado sentencia. Rajoy ha recibido un varapalo de dimensiones antológicas, colosales. Ni el PP ni sus partidos antecedentes habían sufrido nunca un revés ni tan sonoro ni tan humillante. El independentismo ha vencido en las peores circunstancias imaginables. Ya no hay mayoría silenciosa a la que apelar para deslegitimar a los que quieren un referéndum, que se … Continuar llegint

Persiguen la rendición

Fanfarroneó Soraya Sáenz de Santamaría sobre lo ocurrido en Catalunya. Gracias a Mariano Rajoy, dijo, el independentismo está descabezado. Se refería a Puigdemont y a Junqueras, y al resto de consellers en prisión o exiliados en Bélgica. También se felicitaba de la situación de Jordi Sànchez y Jordi Cuixart, que continúan en la cárcel en lo que constituye un escándalo de dimensiones incalificables. Salvar la unidad del Estado lo justifica absolutamente todo. Por supuesto también convertir la división democrática de poderes en un sarcasmo. La palabras de Sáenz de Santamaría –como las de Borrell, llamando a «desinfectar» (¿cuánto hubiera tardado … Continuar llegint

Ens odien per culpa nostra

S’ha debatut i votat al Congrés una proposició no de llei presentada pel PP “per manifestar la necessitat de no discriminar el consum dels productes de les empreses catalanes”. Un extraterrestre acabat d’aterrar potser ho interpretaria com una mostra de bona voluntat i un esforç d’acostament. Però només ell. Al nostre marcià apenes li caldrien uns minuts per llegir tota la proposició i comprendre que el PP no pot deixar de manifestar-se tal com és. Així, la proposició que pretesament vol dir als espanyols que deixin de fer boicot als productes catalans -el mateix boicot que el PP ha animat-, … Continuar llegint

Ulleres basques per llegir Catalunya?

Qualsevol observador, per poc entrenat i perspicaç que sigui, conclourà fàcilment que Espanya ha gestionat de forma extremadament maldestra la situació catalana. És més, si el sobiranisme i l’independentisme han arribat tan lluny ha estat en part gràcies a aquesta incapacitat, que, de tan persistent, sembla cosa de la fatalitat o la genètica. Tractar d’explicar per què la política espanyola s’equivoca tant quan aborda el que, d’entrada i ja erròniament, planteja com “ el problema catalán ” no és un exercici senzill. Al meu entendre, i expressant-ho amb traç gruixut, una de les raons, no pas l’única, és la mandra. … Continuar llegint

Veure clar d’on fugim

“Miro endavant i no veig clar on anem, llavors miro endarrere i veig clar d’on fugim”. O una cosa molt semblant deia la pancarta que tant li va cridar l’atenció durant l’última gran manifestació independentista, l’11 de novembre passat. Va ser la manifestació per reclamar l’alliberament dels empresonats. La de les llanternes enceses als mòbils. L’11 de novembre va sortir molta, moltíssima gent al carrer. El meu amic, des de fa molts anys ficat en política i compromès amb el país, va voler ser al carrer Marina aquell dissabte, tot i que la veritat és que no li anava gens … Continuar llegint

El 21-D i l’hormona Puigdemont

Lo que se ha considerado durante meses un dato, como un elemento sobre el que no valía la pena interrogarse, cambió repentinamente hace unos cuantos días. Fue cuando el ‘president’ Carles Puigdemont anunció que estaba dispuesto a competir en las elecciones convocadas por el Gobierno español para el 21 de diciembre. Hubiera preferido Puigdemont encabezar una reedición de Junts pel Sí –con este u otro nombre–, pero ERC, legítimamente, se negó a participar en la operación. Y esta vez resistió las presiones. Con todo, Puigdemont siguió adelante, lo que obligó a su partido, el PDECat, a apoyarle, a aceptar la … Continuar llegint

Una etapa que termina

La declaración de independencia votada en el Parlament el pasado día 27, aquel viernes después de aquel jueves tempestuoso, fue una declaración sin ningún efecto práctico. Era obvio que la Generalitat no iba a poder tomar el control del país, esto es, fronteras, infraestructuras, comunicaciones, etcétera. Lo sorprendente, al menos para mí, no fue eso sino el inmediato y absoluto vacío que se produjo. Cuando apenas había nacido, la República Catalana se diluía ante nuestros ojos como un espejismo. En mi niñez solíamos divertirnos, en el patio de la escuela o en la calle, con el juego del pañuelo. Se … Continuar llegint