Puigdemont, el azar y la necesidad

Jacques Monod nos enseñó que somos como somos por obra del azar y la necesidad. Ambos nos moldearon y nos siguen moldeando a través del tiempo. Echo mano de la labor del biólogo, bioquímico y Nobel francés con el afán de condensar el último año en Catalunya y, en concreto, lo sucedido en la presidencia de la Generalitat. No suele ocurrir que uno esté pasando el sábado con sus hijas y lo conviertan en presidente de su país. Eso fue exactamente lo que le pasó a Carles Puigdemont Casamajó. Artur Mas acababa de tirar la toalla. Vencía el plazo y … Continuar llegint

Xoc abans del referèndum

Comencem 2017, l’any anunciat com a decisiu. Segurament ho serà, almenys en gran part. A la vista del que, de fet, ja està venint, voldria reflexionar sobre un element rellevant per a l’immediat futur. Un assumpte sobre el que hi ha, em penso, no poca confusió. El que segueix és fruit de la reflexió i el realisme, i, per tant, no de l’habitual i desgastat optimisme acrític destinat a convèncer els convençuts. Parlo, en concret, del referèndum d’independència unilateral, programat per a després de l’estiu si és que no es produeix un canvi copernicà en l’actitud del PP i del … Continuar llegint

Los ‘comuns’ ante el futuro

El ‘president’ Carles Puigdemont reunió ayer en el Parlament el Pacte Nacional pel Dret a Decidir para hacerlo renacer como Pacte Nacional pel Referèndum. A la cumbre acudió la alcaldesa Ada Colau, igual que CSQP (Catalunya Sí Que es Pot). Sin duda, que el debate en Catalunya, de forma no abrupta pero clara, haya regresado desde la independencia al referéndum no es una anécdota. Pues no es cierto, como deslizan algunos con pésima intención, que ambas cosas sean lo mismo. Tampoco para el independentismo. El derecho a decidir sobre el futuro, la autodeterminación, se basa en dos convicciones. La primera, … Continuar llegint

Sobiranisme rima amb optimisme

El moviment sobiranista, i sobretot els seus dirigents i sectors més actius i compromesos, han passat de la fonda preocupació i, en molts casos, evident enuig a un optimisme controlat però indissimulable. Fa només uns dies l’Estat llançava, d’una banda, la dita ‘Operació Diàleg’ i, de l’altra, la CUP arremetia contra els Mossos i exigia la dimissió del conseller Jané. La pinça perfecta. Però en molt poc temps l’operació que té a Sáenz de Santamaría i Millo com a cares visibles ha perdut qualsevol credibilitat a Catalunya (altra cosa és que es pugui instrumentalitzar per justificar davant l’opinió pública espanyola … Continuar llegint

¿Diálogo o propaganda?

Es como si en el ascensor uno pregunta la hora y el otro responde que “mejor, la verdad, aunque aún tengo que tomarme la pastilla todas las mañanas”. O como si, tras mucho rato guardando cola en la pescadería, la dependienta se interesa por cuántas lechugas quiere. Tras años, muchos, asediando al catalanismo por tierra, mar y aire –lo que incluyó el derribo vía Tribunal Constitucional del Estatut aprobado por los ciudadanos-, el nacionalismo español que encarna el PP dice ahora que desea dialogar. No va a dialogar por sentido democrático, tampoco porque reconozca el derecho del otro a ser … Continuar llegint

Els bascos sí que són bons minyons

De les tones d’arguments falsaris, raons de contraban, mitges mentides i demagògia de tot a cent un dels elements més repulsius és el que posa en contraposició el nacionalisme basc i el nacionalisme català amb la meta de fer quedar el segon com il·lús, intransigent i temerari. S’utilitza al nacionalisme basc, en definitiva, per assenyalar, aïllar i provar de deslegitimar les aspiracions sobiranistes catalanes. Però, la culpa no és només de l’espanyolisme i dels catalans còmplices, que no són pocs ni poc poderosos, sinó també dels bascos. I més en concret, del PNB. El PNB ha decidit jugar el paper … Continuar llegint

Atreverse a navegar solo

Por lo visto, Miquel Iceta ha decidido, al menos por ahora, aplicar a su querella con Susana Díaz aquel dicho del bueno de Benjamin Franklin, uno de los padres de la independencia de Estados Unidos, según el cual “nunca existió una buena guerra ni una mala paz”. Mientras la comisión gestora del PSOE purga a los que rechazaron humillarse en beneficio de Mariano Rajoy, entre los que se encuentran los socialistas catalanes, estos aguantan el chaparrón con trabajada serenidad. El primer secretario del PSC insiste en que ellos no quieren romper nada, ni modificar el ‘Protocolo de Unidad’ entre el … Continuar llegint

Independència, confiança i el futur del PDECat

Contemplo un gràfic de la darrera enquesta duta a terme per l’Institut Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Es pot dir que m’absorbeix l’atenció. De fet, són dos gràfics. En un es dibuixen les respostes de la gent en preguntar-los si els agradaria que el procés sobiranista acabés en la independència. Prop del 38% diu que sí, un percentatge que ha crescut en el darrer any. A continuació i en contraposició, s’hi dibuixen les respostes dels entrevistats en preguntar-los si creuen que, efectivament, el procés desembocarà en la independència. Només ho creu –atenció- el 16,5%, menys que fa un any. Què … Continuar llegint

La detenció de Berga: no patinem

Dos mossos es van presentar divendres al matí a casa de l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, de la CUP. Ho van fer per ordre del jutge (quan algú es fa l’orni i no va a declarar davant del jutge, i Venturós ho va fer en quatre ocasions), és molt possible que la policia et vingui a buscar perquè ho facis. La detenció fou molt civilitzada i discreta. Perfectament professional. L’alcaldessa va declarar davant el jutge a pesar que tenia dret a no fer-ho. En reconeixia així implícitament l’autoritat i la legitimitat. El motiu de l’enrenou, i de les citacions desateses, … Continuar llegint

El Born, Franco, Colau i la seva tropa

La còlera que el govern barceloní d’Ada Colau ha desfermat al Born no té res a veure, com va pretendre el comissari de la mostra, amb el contingut de exposició sobre el franquisme. Com es pot jutjar i condemnar una cosa que encara no s’ha inaugurat?, exclamaria amb buscada indignació. Feta aquesta preparació, el comissari acusaria els que criticaven la col·locació de l’estàtua de Franco al Born de torquemades del segle XXI. La jugada del Born –al qual el primer que va fer l’actual govern municipal va ser canviar-li el nom: ara és El Born Centre de Cultura i Memòria- … Continuar llegint