¿Qué va a ser del PDECat?

Que las ponencias que alumbran los partidos a través de sus procesos congresuales sean ambiguas es común. Cuando algo es el fruto de la negociación y el pacto entre muchos, el precio a pagar es casi siempre la desaparición de las aristas y otros elementos controvertidos, así como la abundancia de las buenas intenciones y el abuso de un lenguaje genérico. Pese a ello, no hay que menospreciar este tipo de textos. Su música, a veces más que su letra, da pistas y, además, son la base a partir de la que se construyen programas y planes de actuación. Lo … Continuar llegint

El rey encapsulado

Al evaluar el acto oficial de recuerdo a las víctimas de 17-A hay un par de premisas que no pueden dejar de considerarse. La primera es que, si se organiza un acto público en Barcelona con la presencia del rey Felipe VI, hay que saber que muy probablemente se producirán expresiones a favor y también en contra del monarca. Querer obviarlo o querer simular que no va a ser así sería irresponsable y muy poco profesional. En segundo lugar, la libertad de expresión no puede ser cercenada en el espacio público. No es legítimo censurar el derecho de todo el … Continuar llegint

La loca carrera de Pablo y Albert

No hace ni tres semanas que Pablo Casado -el del máster fantasma- agarró los mandos del PP y han corrido ya ríos de tinta sobre cuánto se parece a Albert Rivera. Uno tiene 37 años, el otro 38. Son bien parecidos y hablan con desenvoltura. Ambos son muy ambiciosos y están encantados de conocerse. Quizás cabe buscar justamente en su gran parecido el motivo que les lleva a pelear sin respiro entre ellos, arrastrando a sus partidos cada vez más a la derecha, en una carrera al estilo ‘Locos al volante’, la película que alumbró allá por los setenta el … Continuar llegint

Nada que corregir: insistir

Cuando uno tropieza con una piedra en el camino, debe levantarse y, por encima de todo, intentar no tropezar con ella de nuevo. Cuando uno no es capaz de saltar un muro debe entrenarse duro para poder conseguirlo. Cuando uno fracasa antes de volver a intentarlo ha de analizar por qué fracasó. Todo ello parece obvio, ¿verdad? De hecho, la historia del ser humano no es más que un enfrentamiento sostenido contra sus limitaciones y la búsqueda de maneras de adaptarse a las dificultades del entorno. Pese a ello, una parte del independentismo parece tener grandes dificultades para reconocer los … Continuar llegint

Puigdemont, ERC i el centredreta

La tècnica aplicada ha estat de manual i sense manies ni miraments. Maniobra d’encerclament, primer, i atac frontal, després. Ja feia temps que el president Puigdemont havia anat fent recular Marta Pascal fins a situar-la molt a prop del barranc. La setmana passada va arribar l’empenta decisiva -que va engegar amb la presentació de la Crida Nacional per la República. Pascal i la seva direcció havien anat fent passes enrere a vegades per por, molt sovint per responsabilitat. Al final, les forces reunides per Puigdemont eren tan grans -puigdemontistes, molts patriotes que creuen que cal estar amb l’expresident, antics masistes, … Continuar llegint

Problemes a Matrix

“Puigdemont i Junqueras viuen a Matrix”. La idea que l’independentisme s’ha auto-enganyat –i es continua enganyant- és un lloc comú freqüentat per l’unionisme radical, el mateix que parla de “colpistes”, “supremacistes” o “nazis”. Una de les persones que més ha abusat del símil fílmic és Inés Arrimadas. Insistir que l’independentisme no toca de peus a terra, que viu en un món irreal, en una gran ficció, és una manera com una altra de desacreditar-lo i afirmar que qui realment coneix i actua en la ‘realitat real’ és l’espanyolisme. És un intent barroer, però segurament efectiu, d’apropiar-se de la veritat. ¿Vull … Continuar llegint

El rei va amb Soraya o amb Casado?

El pare de l’actual rei, Joan Carles I, potser no estava tan preparat -ens han repetit els propagandistes- com Felip VI, però, com ell deia, i en presumia, tenia molt bon nas. Instint. El que sembla realment és que el seu fill ni és el ‘preparao’ que ens han venut ni, per descomptat, en té gaire de nas. El cas català n’és la prova més fefaent, però, com veurem, no l’única. Felip VI va començar negant-se, trencant amb la tradició i el respecte institucional, a rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en ser elegida l’octubre de 2015. No s’hi … Continuar llegint

Ganar tiempo, ganar fuerza

Repetirán algunos, en un tono quizá de suficiencia, quizá de aburrimiento, que lo mejor de la reunión de este lunes no es otra cosa que la propia reunión, esto es, que haya tenido lugar. Es cierto, aunque, a su vez, entraña un error mayúsculo, tremendo, tomárselo con suficiencia o aburrimiento. Como todo el mundo sabe, la reunión no tenía como meta abordar el gran asunto sobre la mesa: la voluntad de una gran mayoría de catalanes de decidir el futuro de Catalunya por la vía democrática del referéndum, es decir, la autodeterminación. Ninguno de los dos presidentes, ni Pedro Sánchez … Continuar llegint

¿L’independentisme té dues ànimes?

Hem observat, a vegades atònits, com l’independentisme anava mostrant dues maneres diferents de veure la realitat i, en conseqüència, d’actuar. Això ja era així abans, però es va començar a fer molt evident en acostar-se l’1-O -quan una part del govern català va preferir sortir-ne- i va arribar al zenit després d’aquella jornada històrica, durant la qual uns tibaven per la declaració unilateral d’independència i els altres per convocar unes noves eleccions. Això ha seguit així, amb una curiositat gens menor: alguns dels que animaven fervorosament a tirar pel dret i llançaven acusacions de traïció -ERC- són ara els abanderats … Continuar llegint

El populisme, ‘lladre de cossos’

El món o, més ben dit, el que anomenem de manera prou ambigua l’ordre mundial sembla haver entrat en una etapa d’extrema fragilitat. Les asimetries econòmiques produïdes per la globalització hi contribueixen. La deriva proteccionista i unilateral nord-americana, també. La consciència xinesa d’haver esdevingut ja en una gran potència amb tots els ets i uts. L’envalentiment rus. L’islamisme radical assassí. L’afebliment real i també moral del projecte europeu… Les causes no s’acaben aquí, en són moltes. També el populisme, un artefacte antic que, tanmateix, s’estén avui pel món. El populisme avança en les societats democràtiques, incloses les més avançades. Creix … Continuar llegint