Espanya, en un camp de mines

De fa ja un temps que estic convençut que l’afer dels líders catalans a l’estranger esdevindrà un horrorós camp de mines per al govern espanyol. Un autèntic fangar del que li serà impossible escapar-ne indemne. Més aviat, vaticino, en sortirà cobert fins dalt de fang o de coses pitjors. Fins ara, els poders de l’Estat, entre els quals el govern Rajoy n’és un, potser el més important però ni de bon tros l’únic, havien aconseguit anar controlant la situació. Sí, hi hagut protestes internacionals, de la premsa, de polítics i personalitats, d’Amnistia Internacional i del comitè de Drets Humans de … Continuar llegint

Rajoy, Puigdemont y Urkullu

Periodistas y la ‘troupe’ habitual de propagandistas han tratado de cargar toda la responsabilidad de la declaración de independencia del 27 de octubre sobre Carles Puigdemont. Incluso Santi Vila, quien fue persona de confianza del ‘president’, ha apuntado que si Puigdemont no lo hubiera hecho no habría ni artículo 155 ni líderes independentistas encerrados (obviando que los Jordis se hallaban ya injustamente entre rejas). Vila saltó del barco en el último minuto, pese a haber prometido, como hicieron solemnemente y uno por uno todos los ‘consellers’, no hacerlo fuera cual fuera el desenlace. Son muchos los esfuerzos invertidos en forjar … Continuar llegint

Sense unitat i disciplina no hi ha futur

Gairebé resulta un tòpic, una cançoneta, alertar que Catalunya es troba en un moment molt delicat i molt seriós. No vol dir que estigui derrotada, com celebren Rajoy, Sáez de Santamaría i, en les seves portades, la premsa ‘hooligan’ madrilenya. Travessem un temps decisiu, en què convé amidar escrupolosament el que es fa. A més, la feina és molta, i l’hem de fer molt bé. No ens podem permetre imprecisió en els càlculs ni més equivocacions. Per començar, cal elegir president i formar govern -després de Jordi Sànchez anirem molt probablement a un tercer candidat o candidata, potser definitiu- i … Continuar llegint

Protestar es de mal gusto

Ha escandalizado a algunos que el domingo la alcaldesa Ada Colau, el presidente del Parlament, Roger Torrent, y los altos cargos de la Generalitat dejaran plantado a Felipe VI para expresar su descontento con las continuadas agresiones a la democracia que se están produciendo en Catalunya (y no solo en Catalunya). Hay dos razones bien fundadas que explican lo sucedido. En primer lugar, Felipe VI es el jefe y máxima autoridad política del Estado español. En segundo: el 3 de octubre el Rey avaló, en un severo discurso televisado, la violencia policial contra los catalanes que pacífica y democráticamente habían … Continuar llegint

Realismo, trabajo, determinación

Pasados ya unos cuantos días tras la suspensión del pleno de investidura, los tres grupos independentistas del Parlament, Junts per Catalunya, ERC y la CUP, siguen metidos en un intenso y no poco confuso forcejeo. Existen desavenencias entre ellos, y a veces también en su interior, sobre qué es lo que hay que hacer. Ante la movilización del Estado para impedir que Carles Puigdemont, el candidato con más apoyos, pueda ser investido, las opciones son básicamente dos, siempre que no se quiera repetir las elecciones, algo que, además de una posible pérdida de la mayoría absoluta independentista, acarrearía la continuidad … Continuar llegint

Algunes lliçons del xoc amb Espanya

A diferència de l’espanyolisme, que triomfal i triumfós, proclama la seva victòria absoluta, sóc dels que penso que el que hem viscut és només un episodi d’una llarga lluita que ve d’enrere i a la qual li queda força per recórrer. Un episodi en el qual, per cert, l’Estat hi ha perdut no pas poques coses. Crec, per tant, que cal allunyar-se de l’estèril derrotisme. Ni ell ni l’optimisme exagerat i naïf que a voltes a presidit l’anomenat ‘procés’ són actituds intel·ligents i útils. Què és intel·ligent i útil? Al meu entendre, obtenir de la fallida declaració d’independència del 27 … Continuar llegint

Dos cosas a preservar

El PP logró en su momento que el Tribunal Constitucional desfigurara el Estatut. Desde entonces Catalunya se rige por un Estatut que nadie -excepto los miembros del TC- ha votado. Ahora el PP ha conseguido, al parecer a base de no pocas presiones, que el TC se pronuncie de forma estrafalaria y del todo irregular sobre quién debe o no debe ser el próximo presidente de Catalunya. Dice el Tribunal que, para ser president, Puigdemont ha de pedir antes permiso -parece recochineo- al mismo juez, Pablo Llarena, que mantiene injustamente en prisión a Junqueras, Forn, Sànchez y Cuixart. Ante la … Continuar llegint

Les retallades i la caiguda del president Mas

Artur Mas ha quedat, després d’abandonar la presidència del PDECAT, pràcticament fora de la política. És la segona gran renúncia personal que fa. La primera, com tothom sap, la va forçar la CUP, envalentida pels deu diputats obtinguts el 2015 gràcies, en part, a la poca astúcia -per dir-ho diplomàticament- de la campanya de la coalició entre CDC i ERC, Junts pel Sí. La CUP li tenia molta mania a Artur Mas. Quasi tanta com el PP, tot i que per raons molt diferents. La CUP veia al president com un neoliberal, malgrat que el que és Mas, si de … Continuar llegint

Gobernar, gobernar bien

El Estado español, con Mariano Rajoy y su Gobierno al frente, no solo quiere vencer, sino escarmentar e humillar al independentismo catalán. Ni convencer ni solucionar. Es más, si pudieran se asegurarían de que no volviera a crecer la mala hierba del independentismo. Las pasadas elecciones del 21-D formaban parte de este plan, pero falló estrepitosamente. El batacazo del PP fue de récord. No les ha llevado a reflexionar, de ninguna manera. Les ha llevado, por contra, a empeñarse en la mano dura, aunque sea al precio de retorcer las normas, las leyes y la sacrosanta Constitución. ¿Qué es sino … Continuar llegint

Sobre la ‘conversió’ d’Artur Mas

L’abandó, per part d’Artur Mas, de la presidència del PDeCAT, ha donat lloc a un cascada de ressenyes biogràfiques i perfils sobre la seva trajectòria política. Perfectament lògic i natural. En totes aquestes peces periodístiques, o en la gran majoria, es repeteix que Mas és un ‘convers’, és a dir, algú que va passar, i amb ell el seu partit –Convergència Democràtica- i molts milers de catalans del nacionalisme gradualista i reformista al sobiranisme i l’independentisme. Els tòpics poden ser mentida, falsos, etcètera. En aquest cas, però, com passa a vegades, el tòpic és absolutament cert, almenys en la superfície. … Continuar llegint