Salvador Illa i l’independentisme atordit

Carles Puigdemont va sentenciar fa uns dies parlant de la nova etapa sota la presidència de Salvador Illa: “Poden convertir, i ho intenten, la Generalitat en una gestoria d’encefalograma políticament pla, però no poden canviar la història”. La claca que acompanya Puigdemont no para d’insistir en la mateixa idea tot provant de retratar Illa com un home mancat de lideratge, mediocre, sense suc ni bruc, un mer buròcrata. Puigdemont és un home intuïtiu, llest. Per això, i perquè comanda el segon partit de Catalunya, Junts, cal parar atenció al seu diagnòstic sobre Illa. L’expresident equipara el nou Govern amb una … Continuar llegint

La ocasión de corregir la financiación

La cuestión de la financiación ha estado, de una manera u otra, siempre en el núcleo de las tensiones entre Catalunya y el Estado. Y lo ha estado no solo porque estamos hablando de recursos, que también, y mucho, sino porque la financiación se halla íntimamente vinculada a las maneras como, desde las diferentes sensibilidades, se entiende que España debe organizarse. Esta cuestión conecta directamente, pues, con la concepción de España y su diversidad. Algunos de los que han escrito sobre el asunto han lamentado que Catalunya no tuviera, desde el principio, un sistema propio. A veces se ha atribuido … Continuar llegint

Els motius per al retorn

Carles Puigdemont s’ha esforçat enormement al llarg de tots aquests anys a convertir el seu exili en un altaveu al servei del dret de Catalunya a l’autodeterminació i a la independència. Ho ha fet afrontant enormes dificultats i riscos. La seva obsessió ha estat donar sentit a l’exili i transformar-lo en una eina útil. Tot això té un mèrit concret i indiscutible. Però durant la campanya electoral última Puigdemont es va comprometre davant dels catalans a tornar quan el Parlament celebrés el ple d’investidura, fos per fer-lo a ell nou president o bé a qualsevol altre candidat, singularment Salvador Illa. … Continuar llegint

ERC es deixa seduir per la mantis Pedro Sánchez

Pedro Sánchez va ser dimecres a Barcelona per reunir-se amb Pere Aragonès, després de molts mesos de no fer-ho. El mateix dia, la vicepresidenta Vilagrà s’entrevistava amb Bolaños, i el conseller Campuzano, amb la seva homòloga Elma Saiz. Grans somriures i afectuosos copets a l’esquena. L’endemà, dijous, continuaven les reunions sobre la investidura. El PSOE i el PSC estan desplegant tots els seus recursos per escenificar, per evidenciar, l’entesa amb Esquerra Republicana. En els últims dies, el govern espanyol s’ha afanyat a complir els acords amb els republicans que dormien al calaix. Així, per exemple, més de 1.500 milions per … Continuar llegint

PSOE i PP es reparteixen el CGPJ com a bons germans

Han trigat més de 2.000 dies, però, finalment, PSOE i PP han arribat a un acord per desbloquejar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La solució és més evident del que en principi es podia pensar: dels vint vocals, deu seran persones prosocialistes i deu més propopulars. El mandat dels actuals membres del Poder Judicial feia cinc anys i mig que havia caducat. Resolt. A la resta de grups parlamentaris (Sumar, catalans, bascos, etcètera, que els bombin, que diria Xavier Trias). La renovació del CGPJ necessita el vot favorable de tres cinquenes parts dels diputats i de tres cinquenes … Continuar llegint

PSC, Puigdemont i ERC: el gran embolic

Transcorregut més d’un mes des de les eleccions al Parlament, i superades entremig unes altres eleccions, les europees, el panorama polític a Catalunya ha esdevingut un embolic fenomenal, un galimaties indesxifrable. Aquelles eleccions les va guanyar el PSC, però de forma insuficient. La clau perquè els socialistes puguin formar govern va anar a parar a mans d’ERC, força que al mateix temps implosionava per culpa dels seus mals resultats. Qui va quedar en segon lloc, Junts per Catalunya, malda per impedir que Salvador Illa es converteixi en president. La situació es veu travessada, a més a més, per la llei … Continuar llegint

Pedro Sánchez, els palestins, la impudícia

Les europees són aquelles eleccions de les quals el ciutadà se sent més allunyat. Malgrat que no és gens així, continua viva la percepció general que la UE i els assumptes de què s’encarrega són vagues i desvinculats de la quotidianitat. És per això que hi vota poca gent i la que ho fa utilitza criteris sobretot ideològics, per tant, menys acostats a qüestions o assumptes concrets i tangibles. Els que votaran, aquest cop sí, ho faran amb la samarreta del seu equip còmodament ajustada. El fet que les coses siguin així facilita que les europees esdevinguin un capítol més, … Continuar llegint

Las encuestas no son solo un termómetro

Comparten casi siempre la misma mesa en el comedor de una gran empresa tecnológica de Barcelona. Uno de los ingenieros pregunta en voz alta al sentarse: “¿Qué, ya habéis decidido a quién vais a votar?” Mientras algunos mueven la cabeza y otros miran al plato, hay uno que responde: “No lo sé, depende de las encuestas. Yo siempre me fijo en las encuestas antes de decidir. No soy de los que votan siempre igual”. Son muchos, cada vez más, los que no votan automáticamente, es decir, que no votan siempre al mismo partido convocatoria tras convocatoria. El llamado ‘voto ideológico’, … Continuar llegint

El PSOE, segrestat per Pedro Sánchez

Trobo que, en la discussió que s’ha engegat arran de l’estranya giragonsa de Pedro Sánchez —des de la carta oberta a la ciutadania fins a l’anunci que continuava “amb més força que mai”—, s’està parlant molt poc del PSOE. Tanmateix, el partit fundat pel tipògraf Pablo Iglesias Posse el 1879 és un actor central, i diria que protagonista, d’aquesta pel·lícula. Una pel·lícula que alguns consideren, si no bona, raonablement útil i altres, completament nefasta, execrable. Estem parlant d’una formació que és una impressionant maquinària política, electoral i de poder a tots els nivells; d’una organització que ha estat fonamental des … Continuar llegint

El País Vasco, tan lejos

Finalmente, el sorpaso de la pujante coalición EH Bildu al PNV, avizorado por las encuestas, no se consumó la noche del domingo. Los jetzales no han perdido nunca unas elecciones autonómicas en votos, y solo una vez lo hicieron en escaños. El domingo empataron a 37 con los abertzales. Las dos fuerzas soberanistas suman, pues, 54 diputados de un total de 75. El resto, todos juntos, solo 21. El PNV se dispone de nuevo a gobernar de la mano de los socialistas. Visto desde Catalunya, es como si allí vivieran en otra era. Tras sacar sus conclusiones del naufragio del … Continuar llegint