Comença la segona part

Aquest dilluns 6 ha començat la segona part de la pel·lícula. Una segona part en què moltes coses seran diferents del que hem viscut fins ara. És el principi del final del procés. La inflexió resulta explícita. La setmana passada, dimecres, el govern de Mariano Rajoy feia saber a través dels mitjans de comunicació que adoptaria les mesures “coercitives” que calguessin per aturar el referèndum anunciat a Catalunya. Acabava la fantasmal ‘operació diàleg’ -mera pastanaga de plàstic- i es donava per inaugurada la fase explícitament repressiva, de bastó. Vint-i-quatre hores després, dijous, la Fiscalia Anticorrupció llançava la dita ‘operació Pika’ … Continuar llegint

Xoc abans del referèndum

Comencem 2017, l’any anunciat com a decisiu. Segurament ho serà, almenys en gran part. A la vista del que, de fet, ja està venint, voldria reflexionar sobre un element rellevant per a l’immediat futur. Un assumpte sobre el que hi ha, em penso, no poca confusió. El que segueix és fruit de la reflexió i el realisme, i, per tant, no de l’habitual i desgastat optimisme acrític destinat a convèncer els convençuts. Parlo, en concret, del referèndum d’independència unilateral, programat per a després de l’estiu si és que no es produeix un canvi copernicà en l’actitud del PP i del … Continuar llegint

¿Diálogo o propaganda?

Es como si en el ascensor uno pregunta la hora y el otro responde que “mejor, la verdad, aunque aún tengo que tomarme la pastilla todas las mañanas”. O como si, tras mucho rato guardando cola en la pescadería, la dependienta se interesa por cuántas lechugas quiere. Tras años, muchos, asediando al catalanismo por tierra, mar y aire –lo que incluyó el derribo vía Tribunal Constitucional del Estatut aprobado por los ciudadanos-, el nacionalismo español que encarna el PP dice ahora que desea dialogar. No va a dialogar por sentido democrático, tampoco porque reconozca el derecho del otro a ser … Continuar llegint

Els bascos sí que són bons minyons

De les tones d’arguments falsaris, raons de contraban, mitges mentides i demagògia de tot a cent un dels elements més repulsius és el que posa en contraposició el nacionalisme basc i el nacionalisme català amb la meta de fer quedar el segon com il·lús, intransigent i temerari. S’utilitza al nacionalisme basc, en definitiva, per assenyalar, aïllar i provar de deslegitimar les aspiracions sobiranistes catalanes. Però, la culpa no és només de l’espanyolisme i dels catalans còmplices, que no són pocs ni poc poderosos, sinó també dels bascos. I més en concret, del PNB. El PNB ha decidit jugar el paper … Continuar llegint

Atreverse a navegar solo

Por lo visto, Miquel Iceta ha decidido, al menos por ahora, aplicar a su querella con Susana Díaz aquel dicho del bueno de Benjamin Franklin, uno de los padres de la independencia de Estados Unidos, según el cual “nunca existió una buena guerra ni una mala paz”. Mientras la comisión gestora del PSOE purga a los que rechazaron humillarse en beneficio de Mariano Rajoy, entre los que se encuentran los socialistas catalanes, estos aguantan el chaparrón con trabajada serenidad. El primer secretario del PSC insiste en que ellos no quieren romper nada, ni modificar el ‘Protocolo de Unidad’ entre el … Continuar llegint

Rajoy, al fin y al cabo

El supremo arte de la guerra consiste en doblegar al enemigo sin luchar, sentenció Sun Tzu. No sé si Mariano Rajoy ha leído al escritor chino. Sin embargo, ha demostrado una vez más que su dominio del ‘tempo’ y de los nervios pueden ser letales para los que a él se enfrentan. Amén de la paciencia y los buenos nervios, resultan de gran ayuda la buena información y la precisión en el cálculo. Lo demostró singularmente tras las elecciones de diciembre, cuando, provocando una situación inédita, renunció a intentar su investidura, franqueando el paso a Pedro Sánchez. A partir de … Continuar llegint

El estropicio moral

Sigue cocinándose el engrudo político que ha de servir para franquear la investidura de Mariano Rajoy. Sin duda la disciplina y el instinto de supervivencia van a doblegar a muchos de los hoy reticentes. Lo mejor –perdón: lo menos terrible– para el PSOE sería que se abstuvieran solamente un puñado de sus diputados –con 11 basta- y el resto pudieran votar ‘no’. Parece, sin embargo, que Susana Díaz exige obediencia legionaria. Quiere sentir el embriagante poder de la fuerza bruta. Desde el último intento frustrado de investidura, se ha producido una cascada de sucesos que hacen más sangrante aún la … Continuar llegint

PSC (Iceta o Parlon) i PSOE: el xoc anunciat i anunciador

Ens trobem en la recta final de les primàries del PSC per a triar primer (o primera) secretari. Si no hi hagut mai un president dels Estats Units -ni de Catalunya- que fos dona, tampoc hi ha hagut mai entre els socialistes catalans una cap de colla. Això a banda, Iceta i Parlon s’assemblen en moltes coses, si bé és cert que l’alcaldessa ha conreat una imatge més autònoma, menys pendent del que volia o necessitava el PSOE. Però, com deia, costa de dir si Iceta i Parlon representen o proposen coses gaire distingibles. La gran diferència és potser que … Continuar llegint

Sánchez decapitado; Catalunya al fondo

Mientras el PSOE se destripaba a sí mismo en la madrileña calle de Ferraz, el ‘president’ Carles Puigdemont anunciaba independencia entrevistado en Lisboa por la cadena pública RTP (Radio y Televisión de Portugal). No solo la simultaneidad une ambas escenas, también lo hace un hilo, mejor dicho: un cable siempre tenso, metálico, que al final ha cortado en dos al PSOE y ha descabezado al audaz Pedro Sánchez. En otros tiempos las carencias electorales del PP o del PSOE se abordaban recurriendo a los partidos nacionalistas catalanes y vascos, que actuaban de bisagra, complementaban mayorías y estabilizaban el sistema. Un … Continuar llegint

Pedro Sánchez, i de franc

Fa uns dies Francesc Homs va ser entrevistat a Catalunya Ràdio. De les seves paraules entorn la situació espanyola algú va interpretar que potser el Partit Demòcrata podria facilitar la investidura de Pedro Sánchez. De seguida es va produir una gran polseguera. De seguida van sortir altres membres del seu partit a dir que, si no hi ha referèndum, res de res. Ni aigua. Entesos. Desconec si la meva opinió, que de seguida diré, coincideix amb la d’Homs o no. No és una opinió original -n’hi ha hagut altres que l’han expressada abans, com ara el blogaire Francesc Abad, segurament … Continuar llegint