‘Operación Collboni’: legal y muy fea

No pocos apologetas de la ‘operación Collboni’, faltos como se hallan de argumentos presentables, insisten estos días en subrayar que la elección de Jaume Collboni como nuevo alcalde es legal. ¡Acabáramos! ¡Valiente subterfugio retórico! ¿Se imaginan que no lo fuera? Hay poca cosa que pueda justificar lo acontecido, si no es un fabuloso afán de poder y, sobre todo, la determinación de impedir que un independentista, aunque sea alguien tan dialogante y moderado como Trias, se convierta en alcalde. Los hechos, para que puedan ser entendidos, hay que contextualizarlos. No es lo mismo Barcelona que cualquier otro pueblo o ciudad … Continuar llegint

Pedro Sánchez i els mals resultats d’ERC fan Xavier Trias (quasi) alcalde

A mesura que transcorren els dies sembla fer-se més evident que l’avançament electoral dictat per Pedro Sánchez serà decisiu per convertir Xavier Trias en el nou alcalde de Barcelona, responsabilitat a la qual tornarà després de ser-ne desallotjat el 2015. Sánchez i els pèssims resultats obtinguts diumenge per ERC a Barcelona —i en el conjunt de Catalunya, amb més de 300.000 vots perduts— són dos factors que avui semblen (quasi) incontestables. Com vam apuntar en una anàlisi d’urgència escrita la mateixa nit de l’escrutini, tota la pressió s’ha orientat a Esquerra per tal que impedeixi, de la mà de socialistes … Continuar llegint

Guanyen Xavier Trias i l’ànima convergent

El veterà convergent Xavier Trias va guanyar ahir a la nit Jaume Collboni i Ada Colau, en una disputa que ha estat emocionant i molt ajustada. En un context de forta pujada del PSC i d’un independentisme profundament decaigut, el que ha fet l’exalcalde té un mèrit enorme. Que Trias hagi derrotat Colau suposa, a més, la consumació, encara que ell no ho dirà mai així, de la revenja sobre l’alcaldessa després del que va passar el 2015. El retorn de Trias amb victòria —acabi o no acabi sent l’alcalde de Barcelona— tindrà un efecte notable sobre el procés intern … Continuar llegint

¿Cuánto vale tu voto?

El tramo final de la campaña electoral se ha visto emborronado por los escándalos de compra de votos en Melilla y Mojácar (Almería), a los que han seguido un goteo de otros casos en diferentes puntos de la geografía española. Se han producido un montón de detenciones, y más que habrá en los próximos días, pues las investigaciones están abiertas. Cuando creíamos habernos adentrado en la asfixiante selva digital del siglo XXI, va y la realidad nos suelta una coz y nos envía directos al siglo XIX, con sus caciques y sus pobres. La red mafiosa y clientelar de Melilla … Continuar llegint

Pedro Sánchez pot (i ha de) pactar amb Bildu

Els fets. El PP va denunciar que quaranta-quatre etarres figuraven a les llistes electorals d’EH Bildu, set d’ells relacionats amb delictes de sang. El que no va dir el PP és que bona part d’aquestes persones van ser condemnades per pertànyer a partits polítics abertzales il·legalitzats. També calla el PP que no és pas la primera vegada que hi ha ex-presos a les llistes de l’esquerra abertzale. És una cosa antiquíssima. És més, n’hi ha que fa anys que ocupen càrrecs institucionals. Fins ara, el PP no havia convertit aquesta qüestió concreta en casus belli, malgrat la seva obsessió viciosa … Continuar llegint

Habitatge: no dispareu contra el petit propietari

La nova llei espanyola i el xàfec de promeses innegablement electoralistes dels nostres polítics han situat –de fet, ressituat– la qüestió de l’habitatge al bell mig del debat públic. I això és sens dubte una bona notícia, ja que connecta la discussió política amb la realitat del carrer, de les persones. L’accés a l’habitatge és, des de fa molts anys, un dels problemes que més condicionen les vides d’homes i dones de totes les edats, començant pels joves urbans, que veuen amb desesperació com, tot i treballar, llogar o comprar un pis continua estant fora del seu abast econòmic. Avui, … Continuar llegint

L’acord de claredat: Aragonès contradiu el relat d’ERC

Quan Pere Aragonès va posar sobre la taula la iniciativa de l’acord de claredat el cert és que em vaig quedar parat. Perplex. El que més em va estranyar aleshores és que s’utilitzés com a referent directe la llei de Claredat aprovada pel Parlament canadenc el 2000. Aquella llei, dita de claredat, justament de clara no en té res. Conté un cúmul d’ambigüitats i excepcions destinades no a facilitar un referèndum, sinó a tot al contrari: a dotar l’Estat canadenc d’una eina per dificultar i, en darrera instància, impedir la independència del Quebec. Recordem un parell més de dades significatives: … Continuar llegint

Yolanda Díaz, Podemos y las izquierdas

El espacio político a la izquierda del PSOE, que Yolanda Díaz quiere unir bajo la marca Sumar, se pelea, se pelea salvajemente. Quien de momento rechaza la alianza es Podemos, el partido surgido del 15-M, del cual Pablo Iglesias fue el líder y en el que Iglesias sigue moviendo los hilos. A la hora de analizar qué está pasando, y ante el peligro de que Yolanda Díaz y Podemos finalmente no se pongan de acuerdo, son muchas las voces, prácticamente todas, que han apuntado que la división, el desacuerdo, el restar y no sumar son un vicio característico de las … Continuar llegint

Guanyador: l’ego gegant del pobre Tamames

Acabada la moció de censura de Ramón Tamames, la sensació és semblant que abans de començar: d’aquí a un temps, bastant poc temps, no en quedarà res, d’aquest moment estrambòtic, d’aquesta performance surrealista. Esdevindrà una curiositat, una anècdota, una més, en la història política espanyola. Però, i a curt termini? Qui prodest?, a qui beneficia, si és que beneficia algú, l’espectacle extravagant i més aviat trist que acabem de contemplar? Anem a pams i repassem els principals protagonistes: Vox, PP i el govern del PSOE i Unidas Podemos. Pel que fa a Santiago Abascal i Vox, que són els que … Continuar llegint

Rosell y el complot antiindependentista

La reciente admisión de una querella del expresidente del FC Barcelona Sandro Rosell por parte de un juzgado de instrucción de Madrid ha conseguido lo que parecía imposible: que la justicia española se ocupe de la llamada operación Cataluña. Ha conseguido horadar el escudo con que la justicia española ha protegido hasta ahora a los implicados en la trama policial y judicial que actuó fuera de la ley, durante los gobiernos de Mariano Rajoy, para combatir al independentismo. Una mafia que se puso a funcionar, según han revelado algunos medios, en 2012, tras la masiva manifestación del 11 de septiembre … Continuar llegint