Alguns episodis recents fan que no puguem deixar d’inquietar-nos davant la constatació que, amb notable freqüència, es produeixen el que podríem anomenar espirals de l’odi a les xarxes socials. L’assassinat d’ Isabel Carrasco , presidenta de la diputació de Lleó, i la derrota del Reial Madrid a l’Eurolliga de bàsquet davant dels israelians del Maccabi han posat sobre la taula de forma molt evident la qüestió de la llibertat a internet. Revisar alguns dels comentaris contra Carrasco o sobre els jueus –farcits aquests darrers de lloes als nazis i a Hitler – causa a qualsevol amb dos dits de seny … Continuar llegint →

L’estiu és un temps de desitjos. De desitjos sensorials: el menjar, la calor, l’aigua freda o no tan freda, l’evidència dels cossos¿ o de desitjos intel·lectuals però plaents («aquest estiu sí, aquest estiu segur que em llegiré La muntanya màgica», ens diem). Però també de desitjos que connecten d’una manera íntima, per dir-ho així, amb el nostre jo. L’estiu és l’estació del despertar, en un cert sentit ho és molt més que la primavera. És aquell espai -real i mental- on cada any, més que redescobrir-nos, ens revisitem, en què ens capbussem en allò que som en realitat, o en … Continuar llegint →

El papa Francesc és un papa fruit d’unes circumstàncies estranyes o si més no molt particulars. Per començar, perquè va ser elegit Summe Pontífex arran de la renúncia de Benet XVI, un fet insòlit. El papa Bergoglio arriba, a més, en un moment en què es troba molt estesa la sensació que la cúria romana ha esdevingut un clos obscur on es reprodueixen miserables lluites de poder, un moment en què, sobretot arran de l’anomenat cas Vatileaks, l’opinió pública i també la majoria dels membres de l’Església han arribat al convenciment que cal fer net i posar odre en el … Continuar llegint →