La fugida dels joves

El 21 de maig aquest diari donava a conèixer les xifres de joves catalans que van marxar a l’estranger durant el 2014. Van ser més de 5.000. Des del 2009 han fet les maletes per emigrar a altres països al voltant de 25.000 joves d’entre els 15 i els 34 anys. Alguns, els de menys edat, ho van fer acompanyant la seva família; els altres, per buscar feina i un futur professional millor. D’aquests, molts han decidit anar-se’n una vegada completats els estudis universitaris. O força després, al topar amb desesperants dificultats per trobar feina, o fastiguejats al no aconseguir … Continuar llegint

Vacunes i ‘homeschooling’

Com se sap, a principis de mes, a Olot, un nen de sis anys va caure malalt de diftèria. Va emmalaltir perquè els seus pares no l’havien vacunat. ¿Per què no ho van fer? Doncs perquè algú els va convèncer que no calia, que eren més els perjudicis associats a la vacunació que no pas els avantatges, atès que afeccions com la diftèria són molt poc corrents. Entre els metges no hi ha debat sobre la qüestió. Tothom està d’acord en la necessitat de vacunar. Però vacunar no és, en aquest país, obligatori. Això dóna joc als que prediquen esotèriques … Continuar llegint

Prostitució i ideologisme

¿A qui no li agradaria viure en un món absolutament just i feliç? Malauradament, aquest món mai no arribarà a existir. Perquè l’home és com és i resulta extremadament difícil canviar-lo. És el que l’admirat Isaiah Berlin va voler dir amb una metàfora extreta d’ Immanuel Kant : el fust de la humanitat és tort. Irremeiablement tort. Però, mentre no habitem un planeta angelical, hem de provar de millorar la realitat que ens ha tocat viure. Sense creure, com semblen creure alguns, que el que no ens agrada desapareixerà només perquè ho prohibim, és a dir, com si poguéssim alterar … Continuar llegint

Del gueto a la gihad

Uns dies després de l’atemptat contra Charlie Hebdo, el president dels Estats Units, Barak Obama, va voler subratllar de forma rotunda que a França alguna cosa està fallant. Europa ha de fer més esforç per integrar els musulmans, va sentenciar, i no ha de respondre als problemes d’integració «únicament amb la força». Al mateix temps, no es va estar d’opinar que el principal avantatge dels Estats Units és que «la nostra població musulmana no té cap problema a sentir-se nord-americana». A continuació seria el primer ministre gal, Manuel Valls, qui posaria el dit a la mateixa nafra. Així, va admetre el fracàs de … Continuar llegint

Els reis són els pares

Aquell dia ha quedat gravat en la meva memòria. Un matí de desembre un company de l’escola de capellans on vaig estudiar durant un curs em va murmurar a l’orella la frase que tot nen en un moment o altre ha de sentir: «Els reis són els pares». Jo devia ser molt crèdul o havia fet inconscientment tots els esforços per no adonar-me d’això. D’alguna manera devia haver activat el mecanisme que els psicòlegs anomenen de negació. Tenia 7 anys i faltava molt poc per a les vacances del col·legi. Baixava sol cap a casa i no aconseguia treure-m’ho del … Continuar llegint

Corrupción o el coraje necesario

El dilema es claro y endemoniado. O actúan los políticos del establishment de una vez contra la corrupción –o sea, de algún modo contra sí mismos, recortando su poder, ventajas y márgenes de impunidad– o van camino de ser borrados del mapa por el populismo y el empuje antisistema. Los ciudadanos votan y votarán cada vez menos por los partidos diseñados para gobernar y entregarán sus papeletas al radicalismo crítico. El voto a Podemos, por ejemplo, es a la vez una expresión de cabreo y la forma que tiene la gente de advertir a los partidos de gobierno para que … Continuar llegint

Bradlee, el ‘Post’ i el periodisme

El recentment traspassat Ben Bradlee , mercès als seus llarguíssims anys en primera línia i, sobretot, al cas Watergate , va esdevenir un arquetip, en el model de director de diari per a moltes generacions de periodistes, inclosa la lleva que vam sentir l’atracció per l’ofici arran de la sèrie Lou Grant. Juntament amb els dos periodistes que van seguir el cas, Carl Bernstein i Bob Woodward , hi ha un quart personatge de The Washington Post de l’època que de sempre m’ha atret fortament. És el de Katharine Graham -Meyer de soltera– , que va heretar el rotatiu del … Continuar llegint

Preocupante espectáculo

Haber seguido, leyendo y escuchando los medios de comunicación, el debate sobre la violencia desatada en Barcelona por grupos de bárbaros muy bien organizados con la excusa del desalojo de Can Vies solo puede producir preocupación. No voy aquí a adentrarme en los pormenores del operativo policial –algunos acusaron a los Mossos de ser pocos, otros de ser demasiados– ni del inicio de la demolición de un edificio que se halla en mal estado. El asunto, a mi entender, nos interpela más allá de los detalles. Detalles que, por otro lado, no son insignificantes: 17 años de ocupación ilegal, muchas … Continuar llegint

L’odi a les xarxes

Alguns episodis recents fan que no puguem deixar d’inquietar-nos davant la constatació que, amb notable freqüència, es produeixen el que podríem anomenar espirals de l’odi a les xarxes socials. L’assassinat d’ Isabel Carrasco , presidenta de la diputació de Lleó, i la derrota del Reial Madrid a l’Eurolliga de bàsquet davant dels israelians del Maccabi han posat sobre la taula de forma molt evident la qüestió de la llibertat a internet. Revisar alguns dels comentaris contra Carrasco o sobre els jueus –farcits aquests darrers de lloes als nazis i a Hitler – causa a qualsevol amb dos dits de seny … Continuar llegint

Rics, pobres i política

La crisi dramàtica que patim en alguns països, singularment del sud d’Europa, ha fet que l’assumpte de la desigualtat econòmica estigui radicalment d’actualitat. Oimés en llocs com Catalunya i l’Estat espanyol en general, amb una enorme quantitat de gent que voldria treballar però, desgraciadament, no troba feina. La qüestió de la desigualtat -que Bobbio va assenyalar com a clau en la distinció entre dreta i esquerra- es presta certament als malentesos, els llocs comuns i el broc gros, però alhora és un assumpte de summa importància, a banda d’intel·lectualment apassionant. Comencem per les matisacions necessàries. Per exemple, que augmenti la desigualtat en … Continuar llegint