L’estiu és un temps de desitjos. De desitjos sensorials: el menjar, la calor, l’aigua freda o no tan freda, l’evidència dels cossos¿ o de desitjos intel·lectuals però plaents («aquest estiu sí, aquest estiu segur que em llegiré La muntanya màgica», ens diem). Però també de desitjos que connecten d’una manera íntima, per dir-ho així, amb el nostre jo. L’estiu és l’estació del despertar, en un cert sentit ho és molt més que la primavera. És aquell espai -real i mental- on cada any, més que redescobrir-nos, ens revisitem, en què ens capbussem en allò que som en realitat, o en … Continuar llegint