El reclús treballava a la impremta de la presó, una presó sòrdida, amb calabossos foscos i freds que feien emmalaltir els homes, molts dels quals eren presos polítics. El nostre reu fa sis anys que hi està tancat. Durant tot aquest temps no ha vist ni un sol cop la seva dona ni el seu fill. Som al 1945. El pres ja hauria d’haver sortit en llibertat, però, tot i que ell no ho sap, haurà de transcórrer encara un altre any fins que finalment el deixin anar. ¿Per què? El seu expedient ha quedat enrere, abandonat en algun arxiu … Continuar llegint →

Empecemos por lo primero. Tienen razón aquellos que reprochan al consejero Felip Puig el haber lanzado ahora la propuesta de aumentar en ciertos tramos de autopista la velocidad máxima hasta los 130 kilómetros por hora, pues la polémica por los 80 está todavía humeando. Se diría que a Puig le va la marcha y que no le disgusta, todo lo contrario, erigirse en el gran candidato a bestia negra de la oposición de izquierdas. “Alguien tiene que serlo”, tal vez piense para sí torciendo el gesto a lo John Wayne. También llevan razón los que señalan que, con la que … Continuar llegint →

El culebró sobre els 80 quilòmetres per hora (no hauria de resultar tan difícil que el govern de CiU expliqués el que farà d’una manera comprensible), sumat al persistent anticicló, que concentra la contaminació als carrers i a les places de les nostres ciutats, ha desfermat el debat sobre la qualitat de l’aire que respirem. Un debat que el director del Servei de Meteorologia nomenat al seu moment pel tripartit (ell és d’EUiA) ha aprofitat per arremetre virulentament contra CiU en un article en aquest diari i deixar el càrrec amb molt poca professionalitat i elegància. Però també s’han produït … Continuar llegint →

El calendari, que és un convencionalisme com un altre, ens empeny en aquestes dates a fer repàs, a girar-nos enrere. Talment com fan el botiguer o el fabricant, que revisen els comptes per aclarir on hi han guanyat i on hi han perdut, per saber quina és la situació abans d’encarar l’any que arriba. Per la seva banda, els mitjans de comunicació, els periodistes, evoquen allò més destacable que com a societat ens ha succeït en els últims 12 mesos, escriuen l’esborrany de la història. La història no és que no tingui res a veure amb la memòria, al contrari: … Continuar llegint →

El que a aquestes altures ja hem d’anomenar cas Wikileaks presenta incomptables prismes. Em referiré avui tot just a un parell, que em sembla que són fonamentals. El primer té a veure amb l’interrogant sobre fins a quin punt es pot justificar la intercepció i difusió d’informació de caire privat (i, en aquesta ocasió, també secreta). Perquè resulta evident que, en fer-ho, es produeix un dany, atès que es vulnera la privacitat i la legislació que la protegeix. A més, la revelació de determinades informacions pot tenir conseqüències realment nefastes per als interessos col·lectius. El dilema enfronta, doncs, transparència o, … Continuar llegint →

El projecte de llei del Registre Civil provocarà tota una colla de canvis, entre els quals, per exemple, la desaparició del tradicional Llibre de Família. Però no ha estat això el que ha fet esclatar la polèmica, sinó el fet que el govern socialista pretengui acabar amb la primacia del cognom del pare en l’ordre dels cognoms del fill o filla. El projecte preveu que els pares triïn i, en cas que no es posin d’acord, que els cognoms s’ordenin alfabèticament. Aquest assumpte dels cognoms ha estat i és motiu d’intensa discussió en els mitjans de comunicació -menys, molt menys, … Continuar llegint →

La visita de Ratzinger ha empès una colla de col·lectius a la protesta. És el cas, per exemple, dels veïns que es queixen de les molèsties que han de suportar. Després hi ha també els que es mouen per motius diguem-ne ideològics, persones que fonamentalment busquen expressar el seu rebuig a la religió catòlica o a aquest Papa en concret. La meva aproximació és una altra. Trobo que la visita del Papa és bona perquè suposa un espot planetari de la Sagrada Família i de Barcelona. Igualment, perquè el bavarès Ratzinger ha volgut reservar un lloc al català en la … Continuar llegint →

Llegia ahir en aquest diari que pròximament els directors d’escola i d’institut públics podran sancionar els professors que s’ho mereixin. Sorpresa astoradora: ¿¡ara no poden fer-ho!? Es veu que avui, si algun professor fa malament la seva feina, el director, sempre que estigui prou irritat, endega un farragós procés per tal que els serveis centrals del Departament d’Educació s’ocupin de l’assumpte. O sigui, com en els millors temps de la Unió Soviètica. ¿Què passa? Doncs el que ens podem imaginar: els expedients s’eternitzen, vencen els terminis, caduquen, etcètera, etcètera, i al final, difícilment el professor rep el seu càstig. El … Continuar llegint →

Un penjat amb bigotis anomenat Terry Jones ha estat notícies els últims dies perquè va anunciar que l’11-S cremaria exemplars de l’Alcorà. L’opinió pública mundial de seguida va adonar-se de les nefastes conseqüències que podria tenir l’espectacle, a desgrat que el tal reverend Jones no compta amb més d’una cinquantena de seguidors. Durant uns dies el món ha estat pendent del que passava. L’assumpte ha arribat a alarmar a La Casa Blanca i el secretari de Defensa a telefonar a Florida per convèncer el missioner de pega perquè s’hi repensés. El Vaticà i la Unió Europea s’havien pronunciat també sobre … Continuar llegint →

Des de la Conselleria d’Interior han decidit que, abans d’acabar la legislatura, valia la pena deslliurar els amos dels prostíbuls de portar les seves noies (o nois) a revisió mèdica. Les prostitutes, doncs, s’han quedat sense revisions mèdiques periòdiques (el govern ha encolomat als ajuntaments el seu estat d’higiene i salut) i els amos dels clubs i cases de relax amb una preocupació menys. “Veieu com no sempre afegeix burocràcia, l’administració? L’esquerra de debò també sap estar al costat de l’empresa i estalviar-li tràmits molestos…”, deuen haver dit els excomunistes de la conselleria als emprenedors del ram del sexe. El … Continuar llegint →