L’expresident Artur Mas a RAC-1 va apuntar que el pacte amb la CUP-Crida Constituent hauria de permetre aprovar els pressupostos sense problemes. Mas es referia sens dubte al punt número 1 de l’acord entre JxSí i la CUP que va donar lloc a la seva renúncia com a candidat a la presidència. Aquest punt diu que la CUP, per tal de preservar l’estabilitat del govern, es compromet a “no votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o el dret a decidir quan estigui en risc l’esmentada estabilitat”. Més clar, l’aigua. Tanmateix, la … Continuar llegint →

Com se sol dir, es tanca una porta i s’obre una finestra, i no hi ha mal que per bé no vingui. L’absurd i injust veto de la CUP al president Mas, que, com se sap, va acabar forçant l’abandonament del candidat a la reelecció, pot, tanmateix, ser una bona notícia per a CDC. Una Convergència a qui estar al govern durant els anys de la crisi i els diferents escàndols de corrupció (molt especialment el cas Pujol) han erosionat de forma tremenda. Convergència s’enfronta, doncs, a un difícil problema i li cal un canvi profund i perceptible. Però també … Continuar llegint →

Tanquem un any difícil i apassionant, i de tres eleccions. Som al caire del 2016. Malgrat la boira tan espessa, en aquestes ratlles provaré d’esbossar, naturalment de forma imperfecta i parcial, una resposta a la simple i a l’hora dificilíssima pregunta de cap a on anem. La balança està inclinada. En els últims anys, mercès, a la crisi, el mapa sociopolític s’ha mogut cap a l’esquerra. Els vents han bufat i bufen d’est a oest, de llevant a ponent. Això explica la bona salut demostrada en els diferents comicis per ERC, la CUP i el conglomerat podemista-colauista. La balança està … Continuar llegint →

Unió Democràtica, tregui o no representació diumenge, ha tocat fons. Ha tocat fons, a desgrat que acumula una llarga història -va néixer el 1931 i és la formació política ‘viva’ més antiga- i ha comptat amb grans personalitats al seu capdavant. Noms il·lustres i honorables entre els qui resplendeix el de Carrasco i Formiguera, perseguit alhora pel fanatisme feixista i pel de la nefasta FAI. Unió forma part d’una família política, la democristiana (o socialcristiana si ho prefereixen), que és la més potent d’Europa. La democràcia cristiana, juntament amb el la socialdemocràcia, va edificar el model europeu de convivència, el … Continuar llegint →

Catalunya continua amb el govern en funcions, això vol dir amb un govern disminuït, des del 27 de setembre. Les negociacions, si se’n pot dir així, entre Junts pel Sí i la CUP han esdevingut un autèntic fangar. Molt probablement, encara que JxSí, i en concret Convergència Democràtica, hagués fet les coses d’una manera diferent, la CUP l’hagués portat al mateix cul-de-sac. Però almenys, com a mínim, el fastigueig, el mal humor i la frustració -l’erosió, en definitiva- entre els independentistes no seria de la magnitud actual. Els errors comesos per JxSí en la seva relació amb la CUP són … Continuar llegint →

Darrerament, per exemple, l’alcalde d’Argentona, Eudald Calvo, un jove conegut per haver estat detingut arran d’uns violents aldarulls a la UAB fa cinc anys, va ser entrevistat per elMón. En l’entrevista hi diu el següent: “Quant surts una mica de la bombolla en què vivim te n’adones que moltíssima gent va votar contra la independència perquè no volia Artur Mas”. Segons afegeix, això va beneficiar C’s, PSC i PP. La inconsistència és total. Primer i previ: em sembla que qui està en la bombolla és el tal Calvo. Segon, i anant al gra: ¿de veritat es pot creure algú que … Continuar llegint →

L’arquitectura de l’oferta independentista de cara al 27-S, fruit no pas d’un pla ben estudiat i dissenyat, sinó més aviat conseqüència de l’atzar i la necessitat, és bona: hi trobem una força central (Junts pel Sí) i una de complementària (la CUP), qui recull el vot d’aquells que, sent independentistes, per una raó o una altra no volen entregar la seva papereta a Junts pel Sí. Repeteixo: és una bona arquitectura que permet que les pèrdues de vot en el camp independentista siguin mínimes. Suposa passar el rasclet. És eficient. Però Junts pel Sí i la CUP sumen quan parlem … Continuar llegint →