Rocky Trias y el combate por Barcelona

En ‘Rocky III’ (1982), Rocky Balboa, campeón del mundo, cae derrotado por los puños de hierro del salvaje Clubber Lang. Es su rival y amigo Apollo Creed quien le empujará a entrenar duro antes de subir al ring de nuevo para vengarse de Clubber, al que conseguirá vencer en un combate absolutamente agónico. Xavier Trias, alcalde de Barcelona entre 2011 y 2015, y único convergente que ha conquistado el puesto, no ha competido desde la derrota de 2015 a manos de Ada Colau. La candidata, después alcaldesa, no se ahorró en aquella campaña ni el juego sucio ni los golpes … Continuar llegint

Feijóo i Puigdemont compliquen la vida a ERC

És una llarga tradició que, cada vegada que s’acosten cites electorals a Espanya, la qüestió catalana de seguida hi aparegui, hi aflori. Tant hi fa que les urnes s’obrin a l’altra banda de la Península. Sempre hi surt. Si bé això no és nou, en els últims temps, o sigui, des que governa Pedro Sánchez amb Podemos, l’ús de la catalanofòbia en campanya per part de la dreta espanyolista és gairebé obligat, preceptiu, un must, com es diu ara. Les eleccions madrilenyes i les andaluses últimes en són dos exemples entre tants. Vist que la catalanofòbia és una recepta que … Continuar llegint

¿Presupuestos y propina?

Da la viva impresión de que Esquerra Republicana no ha comprendido todavía los estrictos límites y las ásperas penalidades que conlleva gobernar en solitario, aunque bien cabe la posibilidad de que, en realidad, estén intentando disimular como pueden el estado de fragilidad en que se hallan. Quizás, en su momento, ilusionados por la perspectiva de librarse de Junts per Catalunya, no se entretuvieran lo suficiente en calibrar qué significa realmente gobernar con 33 diputados. Es decir, puede que pecaran de imprudentes. Los demás grupos del Parlament, del primero al último, seguramente se dieron cuenta de la impostura y por ello, … Continuar llegint

Això dels Mossos no ho arreglaran ni Elena ni Aragonès

Abans que Pere Aragonès comparegués, dimecres, davant el Parlament per explicar els canvis de consellers arran de la sortida de Junts per Catalunya del Govern, ja havia esclatat el primer gran escàndol polític de la difícil travessia que afronta amb el suport de només 33 diputats. La qüestió dels Mossos no és un afer menor, ni un sotrac més en el camí. És un afer molt delicat i greu. Que els Mossos no deixin de protagonitzar males notícies, i que els comissaris en cap i la resta de comissaris s’hagin convertit en carn de telenotícies és sens dubte negatiu. Recordem … Continuar llegint

El repte d’Aragonès: aguantar

El mateix dia que els nous consellers s’estrenaven, el president Aragonès queia en la temptació de llançar retrets a Junts –per exemple, quan va remarcar la seva vocació de governar per la Catalunya “sencera”–, i, alhora, també de provar de defensar-se –quan va assegurar que el seu compromís amb la independència era més intens que mai–. Ni en un dia tan solemne va desaparèixer la dialèctica infernal que continua unint i separant les dues formacions. Contra el que pugui semblar si la mirada és superficial, Esquerra ha promogut, o ha propiciat, si ho prefereixen, la sortida de Junts per Catalunya … Continuar llegint

La fuerza de la emoción se impone en Junts

Escribía Michel Lacroix en ‘Le culte de l’émotion’ -traducido al catalán por la editorial La Campana- que resulta revelador que el hombre de hoy se interese más por la emoción, que es de carácter explosivo, que por el sentimiento, que es duradero. Seguía Lacroix lamentando que se persiga la excitación, la emoción-choque, que -según él- pertenece al ámbito del grito. Mucho tienen que ver las emociones, el estómago, con lo que ha sucedido en la consulta a los afiliados de Junts per Catalunya sobre si seguir compartiendo gobierno con ERC o bien abandonarlo arreando un sonoro portazo. Como se sabe, … Continuar llegint

Junts: entre un mal i un mal pitjor

Els afiliats de Junts per Catalunya estan votant si prefereixen que el seu partit continuï formant part del Govern de Catalunya o en surti. La direcció de Junts ha deixat la decisió en les seves mans en un acte que es pot veure com una manera de treure’s les puces de sobre —atesa la divisió que hi ha entre els que manen—, com una mostra de bona praxi democràtica o com totes dues coses alhora. El problema és que Junts es troba en una situació, d’aquelles que a vegades es donen en la vida, en què has de triar entre … Continuar llegint

A un paso del divorcio

“Nos hemos sentido bastante expulsados del Govern”, confesó Jordi Turull ante los micrófonos de RAC-1 tras la destitución del vicepresidente, Jordi Puigneró, por parte de Pere Aragonès. Turull estaba desolado, probablemente porque sabía lo que se avecinaba. Echar a Puigneró significaba, así lo entendió Turull, no solamente que ERC no tenía intención alguna de acceder a las demandas de Junts para que cumpliese lo firmado en el pacto de gobierno, sino que, además, los republicanos estaban preparados para asumir la ruptura del Govern. Las obsesiones de Turull fueron desde el primer día cohesionar a Junts per Catalunya, primero, y mantener … Continuar llegint

El PP y el ofertón a los ricos

La descarada llamada de Moreno Bonilla a los ricos catalanes -”Además, aquí no nos vamos a independizar nunca, porque somos orgullosa parte de España”, les dice- para que se marchen a Andalucía y no solo a Madrid, tiene pocos visos de provocar colas de autocares con millonarios ansiosos por trasladar sus fortunas. La oferta de Moreno Bonilla, que dice que va a poner incluso un chiringuito en Barcelona para facilitarles las cosas a las grandes fortunas, es descarada también por otra razón, mucho más de fondo. Lo explicó con meridiana claridad el consejero Giró. Andalucía es de siempre una comunidad … Continuar llegint

ERC es reivindica com l’autèntic motor de l’1-O

Malgrat que els atacs de l’ANC i l’ultimàtum de Junts per Catalunya han acabat situant ERC en una posició d’avantatge tàctic, la digestió de tot plegat per part de la cúpula republicana i de la seva militància no ha estat fàcil. Tampoc no ho ha estat assimilar la nova onada d’insults rebuts a través de les xarxes socials, especialment Twitter: traïdors, botiflers, mentiders… Tant és així, que ERC va organitzar dimarts a Barcelona una mena d’exorcisme per espantar els dimonis i els mals esperits. Aquest exorcisme va tenir lloc als Jardinets de Gràcia, on els republicans es van reivindicar com … Continuar llegint